960035_1a_unidad

Vista previa del material en texto

E
S
o
Pràctiques de laboratori, del projecte Saber fer, 
per a tercer curs d'ESO, és una obra col·lectiva concebuda, 
dissenyada i creada al Departament d'Edicions Educatives 
d'Illes Balears/Santillana Educación, S. L., dirigit per 
Teresa Grence Ruiz i Miquel Vives Madrigal. 
Hi ha participat l'equip següent:
Ignacio Meléndez Hevia 
Laura González Vila
EDICIÓ 
Belén Álvarez Garrido 
Raúl Carreras Soriano
EDICIÓ EXECUTIVA 
Begoña Barroso Nombela
DIRECCIÓ DEL PROJECTE 
Antonio Brandi Fernández
Biologia 
i Geologia
Pràctiques 
de laboratori
Índex
Material de laboratori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Normes de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Pràctiques de laboratori
 1 . Càlcul de la mida de les cèl·lules vegetals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
 2 . Detecció del midó . Fraus alimentaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
 3 . Observació i dissecció d'un pulmó de be . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
 4 . Elaboració d'un model de cor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
 5 . Estudi sobre la descalcificació dels ossos . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
 6 . Cultiu de microorganismes: els protozous . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
 7 . Contaminació biològica de l'aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
 8 . Estudi de la composició del sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
 9 . Diferenciació de les capes del planeta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
10 . Efectes de la pluja àcida a les roques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Crèdits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Material de laboratori
Portaobjectes
Cobreobjectes
Lupa binocular
Vidres de rellotge
Bec de Bunsen Microscopi òptic
Tubs d'assaig
Comptagotes
Paper de filtre
Balança
Proveta
Pinces
Espàtula
Bisturí
Cristal·litzador
Vas de precipitats
4
Normes de seguretat
Etiquetes de seguretat 
per a productes químics
F o F+
Fàcilment inflamable 
o extremadament 
inflamable
C
Corrosiu
T o T
Tòxic 
o molt tòxic
Xn o Xi
Nociu 
o irritant
O
Comburent
E
Explosiu
N
Perillós per al medi 
ambient
Durant el desenvolupament de les pràctiques al laboratori potser s'hauran 
de manipular productes químics o fer tasques que podrien suposar algun 
risc. Per això és important tenir en compte una sèrie de normes elementals 
de seguretat: 
• Abans de començar, llegeix atentament el guió de les pràctiques i com-
prova que tens a mà tot el material que et farà falta. Fins que no tenguis 
clar el que s'ha de fer, no comencis a treballar. 
•   Treballa sense presses. No has de fer bromes ni jugar amb el material ni 
els productes químics. No corris ni donis empentes dins el laboratori.
•   Has de mantenir l'espai de feina net i ordenat, deixa la taula lliure de lli-
bres, roba o motxilles.
•   Les lupes i els microscopis són equips fràgils que s'han de fer servir amb 
moltíssim de compte. Per això, has d'evitar els cops o forçar-ne el meca-
nisme. Si una cosa no funciona correctament, demana ajuda. 
•   Els cobreobjectes i els portaobjectes s'han d'agafar per les vores o emprar 
les pinces per evitar que s'embrutin de greix i es contaminin.
•   Les restes usades de materials sòlids inservibles, com ara envasos, paper 
de filtre o vidres romputs, has de depositar-los als recipients adequats per 
a aquesta finalitat que hi hagi al laboratori. 
•   No encalenteixis mai un recipient totalment tancat. Quan encalenteixis un 
tub d'assaig, empra una pinça adequada per tal d'evitar el contacte amb 
la pell. Dirigeix sempre la boca del recipient en direcció contrària a tu i a 
les altres persones.
•   Els productes químics poden ser perillosos. Per això, abans d'emprar-los, 
llegeix atentament les etiquetes de seguretat per conèixer-ne els riscos i 
les mesures preventives que s'han de tenir en compte.
•   No aboquis els líquids bruscament als tubs d'assaig, deixa'ls lliscar amb 
suavitat per la paret del tub. Mentre els facis servir, deixa els taps sempre 
boca amunt damunt la taula. Després d'emprar els envasos, tanca'ls 
immediatament. 
•   Transporta les botelles de reactius agafant-les per la part de baix, mai pel 
tap. 
•   No facis transvasaments de productes a altres botelles que no estiguin 
degudament etiquetades.
•   Quan facis servir productes corrosius, fes-ho amb compte per evitar que 
esquitxin el cos o la roba. 
•   No empris el mateix comptagotes per a reactius diferents, ja que poden 
contaminar-se o formar reaccions perilloses.
•   No has de llençar els líquids sobrants per la pica sense consul-
tar-ho abans. Alguns productes poden ser perillosos per al 
medi ambient i els seus residus han de tractar-se d'una 
manera especial. 
•   En acabar la sessió de pràctiques, cada grup s'ha d'en-
carregar del material que ha emprat i l'ha de netejar 
o posar-lo al seu lloc. Renta't sempre les 
mans després de fer servir productes 
químics i quan surtis del laboratori. 
Neteja sempre perfectament el 
material i els aparells després 
d'emprar-los i retira tot d'una 
qualsevol producte que hagi ves-
sat. Tanca les claus de pas de l'ai-
gua i apaga els becs. 
5
1 Càlcul de la mida de les cèl·lules vegetals
Tots els éssers vius estam formats per cèl·lules. Les plantes i els ani-
mals són éssers vius pluricel·lulars en els quals les cèl·lules es comp-
ten per milions, o fins i tot per bilions.
En general, les cèl·lules són molt petites i no les podem veure a sim-
ple vista, però tenen una estructura complexa a l'interior.
En aquesta pràctica observarem cèl·lules vegetals al microscopi òp-
tic per conèixer-ne les característiques i determinar-ne la mida 
aproximada.
Objectius
▶ Dur a terme preparacions microscòpiques de cèl·lules vegetals.
▶ Observar i dibuixar cèl·lules i teixits vegetals.
▶ Calcular la mida aproximada de cèl·lules vegetals.
Material
– Microscopi òptic
– Portaobjectes
– Cobreobjectes
– Paper vegetal mil·limetrat
– Tisores
– Pinces
– Cubeta
– Comptagotes
– Colorant: blau de metilè
– Una ceba
– Paper assecant
Procediment
1 Prepara la mostra
Amb les pinces, extreu un petit fragment de la pell de la cara in-
terna d'una de les capes d'una ceba i estén-la damunt un por-
taobjectes (A). Tenyeix-la amb blau de metilè i deixa que el tint hi 
actuï durant tres o quatre minuts.
Renta l'excés de tint abocant unes gotes d'aigua damunt la pre-
paració amb un comptagotes.
Deixa que s'eixugui la preparació i cobreix-la amb un cobreob-
jectes.
A continuació, talla un petit fragment (5 3 6 cm) d'un paper 
vegetal mil·limetrat, que col·locaràs damunt la mostra.
Ajusta bé el paper a la mostra, pots aguantar-lo amb la mà.
A
6
2 Observa la preparació amb diferents augments
Posa la preparació (B) damunt la platina i comença a observar-la a pocs 
augments (45 3); després fes-ho amb un augment més gran (100 3). 
Fixa't bé en la forma de les cèl·lules i en el nombre de quadradets 
d'1 mm2 que veus a cada augment.
3 Estableix una comparació de mides
Fixa't en la preparació a 100 augments i compta quantes cèl·lules 
hi ha a una de les línies d'1 mm del paper mil·limetrat. Si la pri-
mera o la darrera es tallen, fes una estimació. Així podràs saber 
la longitud mitjana aproximada de les cèl·lules.
Ara compta quantes cèl·lules hi ha en només un quadradet 
d'1  mm2. Et permetrà determinar la superfície cel·lular aproximada.
Resultats i conclusions
1 Copia la fitxa següent i dibuixa el que has observat a la mostra 
del microscopi en cadascun dels augments.Cèl·lules vegetals: epiteli de la ceba
Augment intermedi Augment màxim
2 Has vist algun orgànul? Quins? Assenyala'ls al dibuix anterior, 
juntament amb la resta de components cel·lulars que hagis ob-
servat.
3 Quantes cèl·lules vegetals hi ha en 1 mm de longitud? 
4 En funció de les dades anteriors, quina és la longitud de la cèl·lu-
la vegetal? 
5 Quantes cèl·lules vegetals caben en un quadradet, equivalent a 
1 mm2 de superfície? Quina és la superfície aproximada d'una 
d'aquestes cèl·lules epitelials? 
6 Has observat mai cèl·lules animals al microscopi? Recordes com 
eren? Quines creus que són més grans, les animals o les vege-
tals? Si has conservat la preparació de la cèl·lula animal, obser-
va-la al microscopi amb el paper mil·limetrat vegetal i comprova 
la resposta.
B
Cèl·lules d'epidermis de ceba vistes 
amb el microscopi òptic.
7
2 Detecció del midó. Fraus alimentaris
El midó és un glúcid complex d'origen vegetal. Es troba, per exem-
ple, a les patates, al blat o al blat de les Índies. El midó és la font 
d'energia de les plantes que brotaran a partir dels tubercles o per les 
plàntules quan germini la llavor, i una de les substàncies consumida 
per les persones amb una aportació energètica més gran.
El midó forma part de molts d'aliments i no suposa cap risc per a la 
salut; però, com que és d'origen vegetal, no s'hauria de trobar en els 
aliments d'origen animal. Per tant, el fet que es trobi en certs ali-
ments quan s'hi afegeix per augmentar-ne la massa o el volum, pot 
ser un frau al consumidor. 
Objectius
▶ Dur a terme una tècnica analítica per detectar la presència de 
midó en aliments, tant naturals com preparats.
▶ Observar al microscopi els orgànuls en què s'emmagatzema el 
midó.
▶ Detectar fraus alimentaris.
Material
– Microscopi
– Portaobjectes
– Cobreobjectes
– Agulla emmanegada
– Tallant
– Comptagotes
– Vas de precipitats
– Vidre de rellotge i espàtula
– Reactiu de lugol o tintura de-
sinfectant de iode
– Aliments: farina de blat, pata-
tes, pomes, pa, embotits, sal-
sitxes…
Procediment
1 Fes una mostra control
Amb l'espàtula, agafa un poc de farina de blat, que és gairebé 
midó pur, i deposita-la en un vidre de rellotge (A). Afegeix-hi una 
gota de lugol i observa el color que adquireix. El midó reacciona 
amb el lugol i adquireix una coloració blava violàcia. Empra aques-
ta mostra com a positiu per comparar-la amb les altres.
Per saber si la patata conté midó, afegeix amb el comptagotes una 
gota de colorant a una rodanxa de patata i observa'n el color.
A
8
2 Observa al microscopi els grànuls de midó
Per fer la preparació per al microscopi, talla una rodanxa de pata-
ta que puguis agafar còmodament amb els dits.
Frega la rodanxa al portaobjectes mentre pressiones suaument. 
Ha de quedar un poc de sediment al portaobjectes. També la pots 
raspar lleugerament amb el tallant i depositar el raspat al por-
taobjectes. Ajudant-te amb l'agulla emmanegada, estén el que has 
obtengut i deixa-ho eixugar completament. Afegeix-hi unes gotes 
de reactiu i deixa-ho actuar dos minuts.
Col·loca un cobreobjectes damunt la preparació i observa-la al 
microscopi. 
Els amiloplasts són els orgànuls on s'emmagatzema el midó (B). 
3 Detecta el midó dels aliments
A continuació, determina si la resta dels aliments que tens tenen 
midó o no: pa, poma, embotits, salsitxa, etc. Deixa que el reactiu 
actuï durant uns minuts i finalment compara el color adquirit 
amb el de la farina de blat tenyida. Si la tonalitat és similar, el 
resultat és positiu en midó.
Resultats i conclusions
1 Dibuixa les cèl·lules que has observat al microscopi i indica els 
noms de cadascuna de les parts que puguis distingir.
2 Per què pots distingir els amiloplasts dels altres orgànuls? 
3 Copia i completa una taula com la següent amb totes les dades 
obtengudes al pas 3 per a cada aliment. 
Aliments
És previsible que 
tenguin midó?
Tenen midó?
Hi ha frau 
alimentari?
Sí No Sí No
4 Si tens la composició dels aliments preparats, compara-la amb 
els resultats obtenguts a les anàlisis i determina si efectivament 
hi ha hagut frau o no. Generalment, el midó s'hi afegeix en forma 
de «fècula de patata» o simplement «fècula».
 a) Apareix especificat aquest additiu a la composició de les sal-
sitxes o l'embotit?
 b) Creus que, en aquest cas, es pot considerar frau al consumi-
dor? 
B
Amiloplasts tenyits amb lugol 
a les cèl·lules de patata.
9
3 Observació i dissecció d'un pulmó de be
L'estudi de les característiques anatòmiques i fisiològiques del cos 
humà pot dur-se a terme amb òrgans d'altres mamífers com, en 
aquest cas, un be, ja que tenen una estructura molt similar.
Per a aquest estudi s'ha de fer una dissecció, és a dir, tallar, dividir, 
separar i exposar cada estructura seguint els plànols naturals de se-
paració. 
En aquesta pràctica ens centrarem en la dissecció dels òrgans de 
l'aparell respiratori d'un be: la tràquea, els bronquis i els pulmons.
Objectius
▶ Identificar els òrgans de la freixura d'un be i conèixer-ne l'anato-
mia de l'aparell respiratori.
▶ Reforçar els coneixements teòrics sobre l'aparell respiratori humà 
mitjançant una dissecció. 
▶ Adquirir destresa per dur a terme procediments bàsics de dissec-
ció d'òrgans.
Material
– Cubetes de dissecció
– Bisturí
– Tisores
– Tub de goma amb un diàme-
tre inferior al de la tràquea
– Pinces
– Guants de làtex
– Vas de precipitats
– Freixura de be (es pot aconse-
guir a les carnisseries)
Procediment
1 Observa els diferents òrgans
Col·loca la freixura damunt la cubeta de dissecció amb la cara 
anterior dels òrgans per amunt.
Observa la freixura i identifica-hi els diferents òrgans: el fetge, el 
cor i els òrgans de l'aparell respiratori (A).
Compara el color i la textura del cor amb la dels pulmons. Obser-
va també si els dos pulmons són iguals entre si. Anota tot el que 
hagis observat.
Amb ajuda del material de dissecció extreu el cor i el fetge. Guar-
da'ls a part a una altra cubeta de dissecció.
A
10
2 Estudia l'aparell respiratori
Identifica la tràquea, que es divideix en dos bronquis que pene-
tren a cada un dels pulmons. Comprova com la tràquea es manté 
oberta mitjançant els anells cartilaginosos incomplets. Talla un 
d'aquests anells transversalment i observa'n la textura. Conser-
va'l per emprar-lo després.
Abans de seguir amb la dissecció, és interessant comprovar la 
capacitat elàstica dels pulmons. Només fa falta que introdueixis 
el tub de goma a la tràquea i bufis a través del tub (B). Escriu a la 
llibreta allò que observes.
A continuació, introdueix la punta de les tisores per la tràquea i 
comença a tallar en direcció a un pulmó, és a dir, longitudinal-
ment. Observa la resistència que ofereixen els cartílags. Segueix 
tallant fins que arribis als bronquis. Talla transversalment un 
anell bronquial i compara'l amb l'anell traqueal que hem reservat 
abans.
Per disseccionar el pulmó, primer separa'n un de la tràquea i 
extreu-lo. Segueix tallant de cap a cap dels bronquis i bronquíols 
fins que no puguis continuar. Amb l'ajuda del bisturí penetra a 
l'estructura interna del pulmó i després escriu a la llibreta allò 
que observes.
Fixa't que la superfície exterior dels pulmons és llisa. Amb ajuda 
del bisturí, intenta separar la membrana que els recobreix.
Finalment, talla un fragment de pulmó i comprova'n l'elasticitat 
comprimint-lo amb la mà. Introdueix el mateix tros de pulmó en 
un vas de precipitats amb aigua i observa què passa. Mira també 
què passa si el forces perquè quedi al fons del vas.
Resultats i conclusions
1 Fes un esquema inicial de la freixura i esmenta'n els òrgans més 
importants. Compara'ls i assenyala quins són més grans.
2 Quines diferències veus entre el tipus de teixit que forma el cor 
i els pulmons? Són iguals els dos pulmons? A què creus que es 
deu aquesta diferència?
3 Què passa si bufes a través de la tràquea?
4 Dibuixa l'anell traqueal i bronquial i indica'n les diferències.
5 Comes diu la membrana que recobreix els pulmons? Quina fun-
ció té?
6 Què passa si modificam el volum d'un fragment de pulmó? I si el 
posam dins aigua? Per què?
7 EMPRA LES TIC. Has observat músculs als pulmons? Cerca'n in-
formació i descriu els moviments respiratoris.
B
11