Arqueologia Experimental em Les Maleses

Vista previa del material en texto

Arqueologia experimental a les Maleses
MERCEDES DURÁN PENEDO i GEMMA HIDALGO DURÁN
Museu Municipal de Montcada i Reixac
Resum
L’arqueologia experimental és una disciplina que ajuda els investigadors a conèixer les característiques 
d’una societat determinada amb una finalitat científica i didàctica, de manera que en facilita la difusió i 
la projecció més divulgativa.
A les Maleses vam recrear el que creiem que va succeir un dia del segle iii aC, en què els habitants del 
poblat van decidir celebrar un gran ritual abans d’abandonar el poblat. Per fer­ho vam comptar amb 
l’equip de recreació històrica Ibercalafell, alumnes de l’INS Montserrat Miró de Montcada i col·laboradors 
del Museu Municipal de Montcada. L’activitat ens va permetre comprendre la viabilitat de la nostra hi­
pòtesi inicial i entendre algunes de les particularitats de la indumentària, el ritual o la capacitat de l’espai 
destinat per a la comunitat. Un breu audiovisual va complementar aquesta experiència que avui podem 
utilitzar per donar difusió a la nostra investigació.
Paraules clau
Recreació, experimentació, ibers, rituals, ofrenes
Resumen
Arqueología experimental en Les Maleses
La arqueología experimental es una disciplina que ayuda a los investigadores a conocer las característi­
cas de una determinada sociedad con una finalidad científica y didáctica, de modo que facilita su difu­
sión y su proyección más divulgativa.
En Les Maleses recreamos lo que creemos que sucedió un día del siglo iii a.C., en que los habitantes del 
poblado decidieron realizar un gran ritual antes de abandonar el poblado. Para llevarlo a cabo contamos 
con el equipo de recreación histórica Ibercalafell, alumnos del INS Montserrat Miró de Montcada y co­
laboradores del Museo Municipal de Montcada. La actividad nos permitió comprender la viabilidad de 
nuestra hipótesis inicial y entender algunas de las particularidades de la indumentaria, el ritual o la ca­
pacidad del espacio destinado para la comunidad. Un breve audiovisual complementó la experiencia que 
hoy podemos utilizar para divulgar nuestra investigación.
Palabras clave
Recreación, experimentación, íberos, rituales, ofrendas
Abstract
Experimental Archaeology at Les Maleses
Experimental archaeology is a discipline that helps researchers to learn about the features of a society 
with a scientific and educational purpose so as to enable greater informative dissemination and 
popularisation.
At Les Maleses we recreate what we believe happened one day in the 3rd century B.C. when the villagers 
decided to carry out a major ritual before leaving the village. We did this with the Ibercalafell historical 
re­enactment team, students from Montserrat Miró High School in Montcada and Montcada Municipal 
Museum partners. The activity enabled us to understand the viability of our initial hypothesis and grasp 
some of the peculiarities of dress, ritual and the capacity of the space intended for the community. 
A short video added to the experience which we can now use to disseminate our research.
Keywords
Recreation, experimentation, Iberians, rituals, offerings
139
En els darrers anys, l’arqueologia accedeix a la recreació històrica i experimental 
per tal de complementar les estratègies cientíiques i ampliar el ventall de respos­
tes als dubtes que planteja la investigació. També permet aconseguir nous mate­
rials i punts de vista per al desenvolupament de programes de difusió didàctica 
del patrimoni.
L’arqueologia experimental té l’origen al món anglosaxó i en els darrers anys ha 
experimentat un ampli desenvolupament atès que és un complement important 
de la investigació arqueològica i cientíica. 
Per aconseguir conèixer la funcionalitat dels objectes i les diverses activitats de 
la vida de les comunitats en l’antiguitat cal la participació d’altres disciplines. Per 
portar a terme l’experimentació s’ha de partir de la documentació que el treball 
de camp ha proporcionat i, per tant, cal tenir cura tant si el que es vol reproduir és 
un element moble com si és un element immoble o una activitat.
Un altre aspecte que cal tenir present és que el procés que es vulgui reproduir 
ha de ser prou clar perquè altres investigadors el puguin reproduir. Tal com ens 
diu A. K. Outram (2008), és important que els materials siguin semblants als ori­
ginals. L’experiment ha de recolzar sobre la investigació arqueològica i la biblio­
graia corresponent. Així, l’objectiu d’oferir als investigadors i al públic en general 
unes recreacions històriques s’aproparà en gran manera a una possible realitat. A 
la nostra península, es tendeix cada cop més a oferir aquestes recreacions, com les 
que veiem a la ciutadella de Calafell (Tarragona), o bé recreacions virtuals en 3D, 
com la de Tàrraco efectuada per la Universitat Rovira i Virgili i que es pot veure a 
tot el món a través de Google Earth.
En el nostre cas, l’equip d’investigadors de les Maleses ha considerat important 
que ens afegíssim a aquesta nova metodologia. Des d’aquesta perspectiva, hem 
volgut que la projecció dels resultats de la recerca arqueològica entre la comunitat 
cientíica i entre el conjunt de la població serveixi per apropar el patrimoni local i 
el faci més comprensible i atractiu. 
Els resultats aconseguits en les darreres campanyes arqueològiques han estat 
molt encoratjadors. Es va poder documentar un conjunt d’espais vinculats a l’ac­
tivitat ritual de tipus privat i públic, i també les evidències clares que es va celebrar 
una cerimònia en què les ofrenes i el foc van posar punt i inal a anys d’hàbitat al 
poblat. El conjunt d’objectes associats a aquest fet, entre els quals hem de destacar 
una arracada laminada en or, van motivar l’organització d’una exposició al Museu 
de Montcada per tal d’apropar els objectes i el seu context a la població. L’exposi­
ció va portar com a títol «Or i foc, la darrera ofrena a les Maleses» i, dins del seu 
discurs museogràic, es podia gaudir d’un audiovisual que mostrava la recreació 
dels fets relatius al darrer ritual a les Maleses tal com ens l’havíem imaginat. 
Per poder dur a terme la recreació d’aquells fets vam tenir el suport econòmic 
de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Montcada i vam comptar amb 
l’equip de recreació històrica Ibercalafell. Ells ens van assessorar i ens van pro­
porcionar tot el vestuari i l’attrezzo necessaris.
Patrimoni cultural
140
Els alumnes de l’assignatura d’arqueologia de l’INS Montserrat Miró van ser 
els col·laboradors directes en l’esceniicació. No només havien estudiat en l’as­
signatura les particularitats de l’hàbitat ibèric, la societat, l’economia, els cos­
tums, sinó que, per a ells, va ser una experiència molt gratiicant posar­se en la 
pell de persones que van habitar el poblat fa 2.300 anys i conèixer­ne de mane­
ra directa la indumentària, les incomoditats i la viabilitat de la nostra hipòtesi 
(igura 1).
En total, a la recreació van participar quaranta persones. Els diferents rols so­
cials van ser repartits en funció de l’edat de la persona i la seva indumentària. El 
pentinat de les noies, amb dues trenes si representaven una noia soltera, o bé amb 
el cabell cobert per un mantell si estava casada, va ser un aspecte que es va tenir 
en compte. L’orfebreria, el calçat i els recipients on cada participant en el ritual 
transportava les ofrenes van ajustar­se a la realitat de l’època ibèrica.
Durant l’esceniicació, el conjunt de igurants desilava des d’un punt del poblat 
cap a la zona destinada als rituals públics (igura 2). Ho feien caminant en silenci, 
amb gest de solemnitat, per ordre en relació amb el rol jeràrquic dins de l’estruc­
tura social de la comunitat, amb l’auletrix al capdavant tocant la doble lauta. Tots 
portaven recipients ceràmics i cistelleria amb diversitat d’aliments que esdevin­
drien ofrenes (fruita, cereal, llegums) que envoltarien l’altar.
La processó arribava a la zona dedicada a l’activitat cultual, al peu d’un gran 
conjunt rocós.Allà es dipositaven les ofrenes i, tal com ens mostra la iconograia 
ibèrica, el cap religiós invocaria els déus (igura 3).
El cabdill i la seva esposa van participar també en aquest acte de clausura, ja 
que l’arracada d’or localitzada correspondria a un baró d’una posició social dis­
tingida. L’agulla de monyo feta amb plom i inutilitzada de manera intencionada 
l’associem a l’ofrena femenina de l’esposa del cabdill (igures 4 i 5).
Finalment, es recrea el moment en què el conjunt de la comunitat s’acomiada 
invocant els déus (igura 5) i es comença a cobrir el recinte amb les ofrenes amb 
fusta, per procedir després a calar­li foc i, tot plegat, deixar segellat l’espai sagrat 
sota les cendres ins als nostres dies.
L’experiència fou molt positiva tant des del vessant de la investigació com des 
del vessant didàctic, i es va aconseguir un grau important d’implicació de l’alum­
nat en l’esceniicació que reproduïa els darrers moments del poblat. L’experièn­
cia va omplir plenament les nostres expectatives, i per aquesta raó hem volgut 
donar­la a conèixer.
141
Arqueologia experimental a les Maleses
Figura 1. Moments previs. Vestint els integrants de la recreació
Patrimoni cultural
142
Figura 2. Desfilada dels integrants de la recreació
Figura 3. Vista general del ritual amb les ofrenes en primer terme
143
Arqueologia experimental a les Maleses
Figura 4. Recreació de la libació feta pel cabdill
Figura 5. Ofrenes del cabdill i la dama a l’altar 
Patrimoni cultural
144
Figura 6. Darrer moment de la recreació del ritual d’acomiadament
Bibliografia
Outram, A. K. (2008): «Introduction to experimental archaeology». World 
Archaeology, 40.1; p. 1­6.
145
Arqueologia experimental a les Maleses