Joan Roís de Corella: 500 Anos

Text Material Preview

joan ROÍS òe coReUa 
(1497-1997) 
Cinc-cents anys 
de la mort 
Joan Roís de Corella 
tanca el segle 
Si Ausiàs March obre la porta clàssica a la literatura catalana, Joan Roís de Co­
rella la tanca. Tots dos van nàixer, probablement, a Gandia i tots dos van viure a 
València. Quan Corella arriba al món (entre 1433 i 1443), March, quaranta anys 
més vell, encara escrivia. Paradoxalment, les diferències entre tots dos són enor­
mes. La llengua abrupta, colpidora, marquiana, esdevé vellut amarg corellià. 
Amb cinquanta anys n'hi ha prou perquè el geni medieval del primer esdevingui 
lucidesa —i impotència— quasi renaixentista en el segon. L'amor, però —i els seus 
pecats—, els va travessar a tots dos. Corella no pot ser considerat com un poeta 
menor. Precisament, la seva poesia ha estat reivindicada com una de les més atrac­
tives de tot el XV de la literatura catalana. El seu estil, de vegades criticat per "ama­
nerat i excessivament ampul·lós", és, ben al contrari, la culminació de tota la prosa 
anterior. Els mals de Corella, amb el patiment amb què és capaç de representar-los, 
són encara alguns dels nostres mals. 
Però Roís de Corella, l'últim dels nostres grans escriptors, porta de sortida de la 
literatura clàssica catalana, encara ha tingut menys sort que Ausiàs. Els pocs que 
l'han estudiat —des de l'erudició o la curiositat— no acaben d'entendre com la 
seva obra —tan celebrada mentre va viure— es va esvair tan ràpidament. Hi han 
adduït diversos motius. La ciutat de València, la que va propiciar el gran esclat lite­
rari del XV, va entrar en una greu crisi durant el XVI. Les Germanies, la Inquisició, 
el descobriment d'Amèrica, la castellanització ràpida de la noblesa i els escriptors, 
van abocar-la —a ella i a la seva literatura— al període que ha estat qualificat de de­
cadència. Quan, a les acaballes del XIX, redescobrim els grans noms de la literatura 
clàssica catalana, Roís de Corella, inexplicablement, en 
serà apartat. Corella va morir el 1497. Fa cinc-
cents anys justos. Poquíssimes reedicions 
de les seves obres ens el tornen.Vol ser, 
aquesta, una modesta reivindicació, 
perquè, si és possible, torni a ser 
reconegut com un dels nostres 
grans escriptors. El que va tancar 
la porta d'un gran segle. 
Vicent Sanchis 
Director de l'AVUI 
ILola Badia 
Joan Roís de Corella: ii mígfior fabbro 
Enric Sòria 
D'un temps, d'un país 
Josep Solervitens 
La modernitat de Roís de Corella 
Emili Rodríguez-Bernabeu 
La donació humana, el mite de Narcís i Roís de Corella 
Lluís Alpera 
'Lo jardí d'amor': una joia corelliana di voilgati va 
Vicent Martines 
Comentarisala bibliografia sobre Joan Roís de Corella 
Amb el suport de: 
• Diputació de Barcelona 
• Diputació de Lleida 
• Diputació de Girona 
• Diputació de Tarragona 
• Ministeri de Cultura del govern d'Andorra 
• Consell Insular de Mallorca 
•Ajuntament de Perpinyà 
A V U I 
23 D'ABRIL DE 1 9 9 7 
Joan Roís 
de Corella: 
il miglior fabbro 
LOLA BADIA 
Universitat de Girona 
1. U Retòuicà ò 'escoU 1 el pLoc 
a primera vegada que em 
va escaure de llegir un text 
de Joan Roís de Corella, ja 
fa més de vint-i-cinc anys, 
jo era una estudiant de 
tercer curs de filologia his­
pànica de l'Autònoma amb una formació li­
terària accidentalment classicitzant. Des d'a­
quella primera vegada fins avui no he sabut re­
tenir les llàgrimes quan llegeixo El plany dolo­
rós de la reina Hècuba, malgrat que en l'entre­
mig n'hagi preparat una edicioneta crítica per 
a l'homenatge a Joan Fuster. L'impuls a l'es­
mentada secreció, ho tinc bastant ben apa­
mat, té una relació de causa-efecte amb l'ús de 
determinades figures retòriques, combinades 
amb una certa elaboració sintàctica i el cultiu 
d'un cert ritme al servei de temes sentimentals 
o morals, de fort impacte emotiu. 
61 Plany dolorós era per a mi la primera 
mostra de prosa artística en la meva llengua 
que responia espontàniament, a distància de 
segles i malgrat la grafia arcaica de l'edició de 
Miquel i Planas, al model de la més alta 
exigència literària de la tradició occidental. 
Molt aviat vaig aprendre a les classes de Martí 
de Riquer qui era de veritat aquell Arnaut Da­
niel que Dante anomena "/'/ miglior fabbro del 
parlar materno" al Purgatorio (XXVI, 117). Atès 
quin era el meu, de parlar matern, vaig pensar 
de seguida que era Corella qui mereixia un 
títol així. Amb els anys he anat descobrint fins 
a quin punt es tracta d'una transposició justa, 
que avui reivindico. 
6 n primer lloc, pel caràcter altament po­
ètic de la seva prosa. Com explica ell mateix al 
pròleg del seu Parlament en casa de Berenguer 
Mercader, les reconstruccions de temes clàs­
sics que ofereix pertanyen, de fet, al mateix 
gènere de ficció que la poesia llatina d'Ovidi, 
Virgili, Estaci o Sèneca, d'on deriven; com és 
sabut el Plany dolorós de la reina Hècuba, per a 
Corella és "vulgar poesia". 
coRella pROpoRCionava 
als seus aòmiRats 
coetanis uns Relats 
mitològics fascinants, 
no únicament tRaòuïts 
al català amB un estil 
enllueunaòOR, sinó 
passats pel seòàs 
òe la moRal 
6 n segon lloc, perquè Corella va ser sentit 
com un mestre pels seus coetanis. D'ençà de 
l'esclat d'estudis sobre el Tirant arran del cin­
què centenari de la primera edició de l'obra el 
1490, s'ha fet pública la seducció que van exer­
cir a mitjan XV els experiments de retòrica 
clàssica moralitzada del jove Joan Roís de Co­
rella. La collita de manlleus corellians dins la 
novel·la de Martorell és esponerosa de cap a 
cap de l'obra, i el gust retòric del nostre autor 
dicta la llei de la tria estilística del novel·lista. 
Escriptors catalans com Ramon LluU, Bernat 
Metge o Francesc Eiximenis, i forasters, però 
traduïts al català, com Boccaccio, Guido delle 
Colonne, Sèneca o Ovidi són utilitzats com a 
materials de construcció per Martorell, que 
treballava amb la mateixa tècnica que els com­
piladors dels seus dies: calia omplir amb textos 
a l'abast un esquema narratiu o expositiu, 
també manllevat, però adaptat als propòsits 
ideològics del nou "ordenador". 
Q iovanni Boccaccio va crear la gran prosa 
italiana d'art i una nova narrativa de ficció sen­
timental a partir d'aquest procediment. Co­
rella va ser un bon deixeble de Boccaccio. 
Aquesta és una de les primeres coses que vaig 
aprendre a la Universitat Autònoma sobre Co­
rella. Cal dir que vaig tenir la sort d'ensopegar-
hi precisament les persones que als anys se­
tanta van prologar les dues antologies més 
difoses del nostre autor, la de Tres i Quatre i la 
de la MOLC: Jordi Carbonell i Francisco Rico. 
2. RestàURAR uns t ex tos , 
RehàBilitAR una fiquRà 
61 contacte amb els bons mestres, doncs, 
va evitar que em perdés pels camins de la bi­
bliografia crítica produïda als temps d'Antoni 
Rubió i Lluch, un pare fundador de la filologia 
catalana incapaç d'entendre la literatura de 
Corella per raons d'època que ara no fan al cas. 
La malfiança de Rubió i Lluch davant de Core­
lla es completa amb la circumspecció del seu 
fill, Jordi Rubió i Balaguer. Carles Riba un dia 
va elogiar un poema marià de Corella, però 
una flor no fa estiu. La marginació de Corella 
dels grans valors literaris nostrats era un fet; 
fins i tot Martí de Riquer, quan oferia una 
esplèndida síntesi de la personalitat i l'obra de 
l'escriptor a la seva Història de la literatura 
d'Ariel el 1964, sentia que l'havia de justificar 
d'una pintoresca acusació de mal gust que en­
lletgia la seva imatge. 
A V U I 
23 D'ABRIL DE 1997 
IV 
6 Is penúltims malentesos a propòsit de 
Corella els va protagonitzar Joan Coromines, 
un altre pare de la filologia catalana sord da­
vant del nostre autor, que va posar en dubte 
que la descripció de la mort de Carmesina, cal­
cada sobre la d'Hero, l'amiga de l'ovidià Lean-
dre, fos un manlleu que, com havia dit Riquer, 
Martorell feia a Corella. Segons la lògica aprio­
rística aplicada, com que Martorell, deguda­
ment podat d'excessos, és un geni, i Corella, 
un insignificant femer de retòrica, el segon 
havia d'havercopiat el primer. Resulta que, 
com va explicar Riquer amb tota mena de 
detalls, al passatge de la mort de Carmesina, 
Tirant, degudament embalsamat, apareix ab­
surdament mullat d'aigua de mar, a causa 
d'una adaptació incompleta de l'original, on 
Hero plora sobre el cos de Leandre, que s'acaba 
d'ofegar. 
Ara un professor de matemàtiques de 
València, notòriament obstinat, proclama, 
entre d'altres canvis d'autoria capriciosos, que 
Corella va escriure el Tirant. No sempre qui 
xerra pels colzes, publica llibres fraudulents i 
menysprea l'opinió dels entesos té més coses a 
comunicar que qui tot just xiuxiueja. Sense fer 
gaire enrenou, per exemple, Annamaria An-
nicchiarico, de la Universitat de Roma III, ha 
escrit algunes coses importants sobre les va­
riants textuals dels manuscrits de Corella i els 
manlleus del Tirant. I és que en aquest mo­
ment, a banda d'obres de divulgació, Corella 
necessita una renovada cura filològica i de re­
cerca arxivística, que asseguri la fixació del text 
de les seves obres i la redacció d'una biografia 
al més precisa possible. 
ÏTl artorell va morir entre el gener i l'abril 
de 1465 i el Tirant es va començar a escriure el 
2 de gener de 1460: l'èxit de la "vulgar poesia" 
ha de precedir aquestes dates o, com a molt, ha 
de ser coetani de la segona. 
D'ençà del treball de Jaume Chiner a Cap­
lletra 15 (1993), sabem que la data de naixença 
és el 28 de setembre de 1435. Quan Martorell 
es deixa influir per Corella, el primer (nascut 
entre 1405 i 1411) té prop de cinquanta anys i 
el segon només 25: un militar lletraferit, for­
mat en la tradició literària romànica {roman ca-
valleresc, lírica), tenia una preparació retòrica i 
una competència en qüestions de "reverenda 
letradura" absolutament inferior a la d'un es­
tudiant de teologia, coneixedor del llatí, que 
havia freqüentat els grans models antics en la 
llengua sàvia. Corella proporcionava als seus 
admirats coetanis uns relats mitològics fasci-
nants, no únicament traduïts al català amb un 
estil enlluernador, sinó passats pel sedàs de la 
moral: com aquell qui diu una síntesi impeca­
ble d'Eiximenis i de Sèneca. 
U na altra cosa que ens ensenyen els docu­
ments publicats per Jaume Chiner a Caplletra 
és que probablement el nostre Corella no era el 
primogènit de la seva família, sinó el germà 
segon. Si es confirmés aquesta sospita, ja no 
caldria especular sobre els motius de l'acusada 
actitud anticavalleresca de Corella. Detestaria 
violència militar i lloar la mansuetud femenina 
són actituds que escauen a l'home de religió 
que li va tocar de ser segons la consuetud: fins 
fa ben pocs anys els fills segons de les famílies 
nobles i benestants solien obrir-se camí a l'em­
para de l'Església. La producció amorosa de 
Corella, d'altra banda, situada als anys de jo­
ventut, i contrapesada per una àmplia dedica­
ció a les vides de sants i a les traduccions artísti­
ques d'obres de devoció, és perfectament ex­
plicable en el context de la vida religiosa del 
seu temps, farcit de notícies sobre activitats ga­
lants del clergat, petit, mitjà i alt. 
3.jeRoni pau: un AltRe poeta moRt el 1497 
S abem, doncs, que Corella va morir als 62 
anys i que va ser un escriptor precoç: als 25 ja 
era famós, com alguns anys abans ho havia 
estat aquell elegant músic i poeta, company 
d'armes d'Ausiàs March, el cavaller valencià 
Jordi de Sant Jordi, que va desaparèixer abans 
d'arribar a aquesta edat. Encara hauria estat 
més espectacularment precoç Jeroni Pau si 
efectivament hagués nascut el 1458, com di­
uen algunes fonts. Jeroni Pau va morir el 22 de 
març de 1497 i l'única raó per no celebrar tam­
bé el seu centenari deu ser comercial: escrivia 
en llatí obres erudites i poesia humanística, 
que ningú no gosaria proposar avui al gran 
públic. Almenys fóra bonic que enguany con­
vingués reimprimir l'edició crítica i anotada de 
les seves obres, preparada per MariàngelaVila-
lloga (Curial, 1986). 
6 1 1475 Jeroni Pau ja havia deixat la seva 
ciutat natal i, des de Roma, mantenia corres­
pondència erudita amb Pere Miquel Carbonell 
i altres lletraferits del país. Sota la protecció 
dels Borja, Jeroni Pau obté diversos càrrecs a la 
cúria vaticana relacionats amb la redacció de 
la correspondència i la burocràcia. La seva con­
tribució a aquesta mena de tasques l'acredita 
com un professional de la retòrica i la juris­
prudència del més alt nivell. La història i la 
geografia ocupen els ocis erudits de Jeroni Pau, 
autor, per exemple, de la primera monografia 
moderna sobre els orígens del nom de Bar­
celona. 
l·l i ha un poema de Jeroni Pau, escrit en dís-
tics elegíacs, que porta per títol Triumphus de 
cupidine elegia ('Elegia del triomf sobre l'a­
mor'): amb estilemes manllevats a Ovidi, Ho­
rari i Virgili, Pau celebra veure's lliure del jou de 
la passió d'amor i es congratula del retorn de la 
llibertat perduda: "Libertas iam prima rèdit, ceci-
dere catenae / mentis et est victus protinus hostis 
Amor" ('Ja torna la primera llibertat, han caigut 
les cadenes de l'esperit i de nou ha estat ven­
çut l'Amor enemic'). Els mots llatins dels grans 
mestres li donen ales per arrapar-se a la Grà­
cia, que li permet de dir adéu a Cupido, "l'in­
fant cruel", i "a la multitud captiva dels seus". 
"Adéu també a les llàgrimes, als sospirs, als 
planys i als consirs, a la sospita i al temor con­
tinu i a la falsa credulitat, als perills malsans, a 
les morts, a l'angoixa d'esperit i a les gelosies 
que oculten altres coses, i a l'enorme despesa 
de temps i de béns i de fama i a la nit insomne, a 
l'abatiment, a l'amarguesa." Jeroni Pau es pro­
clama invulnerable davant de l'amor, entre 
atres coses perquè "si a mi em sedueix el vici no 
alleugerit per cap virtut, és fàcil dissoldre el 
jou, el que és difícil és reprimiries flames d'una 
dona que a més de la seva bellesa sigui dig­
na també d'ésser honrada". La intel·ligència 
d'Helena va contribuir tant com la seva bellesa 
a la caiguda de Troia. 
A un lector de Corella per força li ha de cri­
dar l'atenció aquest optimisme antieròtic de 
Pau. En efecte, totes les faules mitològiques del 
"miglior fabbro" català i tots els seus textos rela­
cionats amb Caldesa, l'estimada caiguda, in­
sisteixen en la fatalitat insuperable de la passió 
que s'adhereix a l'ànima com un mal lleig i que 
condueix els enamorats a la mort abans que 
no puguin deseixir-se'n. Hero i Leandre, per 
exemple, la parella que Martorell va prendre 
com a model per a descriure la mort de Tirant i 
Carmesina, són víctimes cruels del desborda­
ment de la passió, devorats per l'ardor del 
desig. Com és sabut, el xicot havia de passar 
nedant l'Hellespont cada vespre per poder jeu­
re amb la seva estimada. Si se n'hagués pogut 
estar la nit de la tempesta! Prou que hi va pen­
sar, però l'amor és precisament això, un impuls 
més fort que la vida i la mort: 
"I, estant de peus en la banyada arena, 
dreçant los ulls a la llum que, encesa en la torre 
d'Hero, lo seu cor encenia, tornà altra vegada 
llançar lo cos a la mar fonda, dient ab veu per 
amor esforçada: 
"- lo foc que veiq encès alt en la toRRe, 
CRema oms mi la poR òe la maR fonòa: 
0 penòRé poRt en la illa òe cestos, 
0 BeuRé pRest òe la moRt lo tRist càlzeR; 
1 aB vostRes mans òonant-me sepultuRà, 
vós, peRqui muiR.tancàR-meheuòinslatomBà, 
llavant lo cos, òe UaqRemes aB l'aiqua, 
no us espanteu BesaR ma Boca fReòa. 
"O espantable cavaller Aquil·les, que vivint 
mates mos fills, e mort a mes filles! Si per a tu 
havia io parit, fosses estat madrina [llevadora], 
perquè, ans que als bressols arribassen, en 
les tues cruels mans mos fills lleixas-
sen llur tendra vida, o, matant en 
lo primer part la dolorosa 
mare, ab menys treball 
fóra acabada la tua 
gran crueltat!" 
"O escura ceguedat d'aquells qui desorde­
nadament amen! E ab quin animo, ab quina 
sol·licitud e diligència treballen ensems 
l'ànima ab la vida perdre! O animosa por 
d'aquells qui, recelant, temen los perills 
de viciós morir e viure, e, ab invencible e 
discretanimo, per lo regne del cel la 
vida abandonen!" 
La por animosa (valenta) dels qui 
deixen l'amor humà pel diví, que ins­
pira el poema exultant de Pau, ex­
clou el fangar de la passió irracional 
que encadena, en canvi, els homes i 
les dones del món que ens envolta. 
Davant de la presència obsessiva 
del desfermament eròtic, Corella 
va adoptar una actitud tràgica i 
didàctica: mostrar amb la millor 
eloqüència les ferides obertes i 
purulentes de la tria aberrant 
dels enamorats; descriure els 
camins de l'esgarriament mo­
ral d'una ment que, per estar a 
prop de l'estimada, s'arrisca a 
presentar-se-li cadàver. 
C orella tampoc no hauria 
admès aquella insinuació de 
Pau a propòsit del caràcter in­
nocu dels amors amb dones 
belles que no cal honrar: és una 
coneguda recepta ovidiana dels 
Remedia amoris, davant de la 
qual la pedagogia moral core-
lliana es gira en contra. Totes les 
dones són Helena de Troia, bella 
i intel·ligent alhora, inclosa la 
Caldesa de la traïció. Per això 
caiem en la passió irremeiable­
ment: el rapte de la dona fatal fa 
que els alts murs de la ciutadella 
siguin abatuts, i que Hècuba, 
reina sobre totes miserable, 
plori la mort dels fills, filles i , 
néts. Per exemple la jove 
Polixena, degollada so­
bre la tomba d'A-
quil·les, que n'havia 
estat enamorat: 
Res no aturarà la mà de Pirros, 
"pèlag sens fons, on crueltat nave­
ga", que executa la donzella sobre 
l'"inic sepulcre, sedejant sang 
humana": així ho vol la "fortuna 
monstruosa", "deessa d'animo­
sos, enemiga als flacs". 
Honoreu la retòrica, lectors, i 
deliu de les vostres ments 
l'aberrant noció estreta 
que el català va ser 
creat un dia que 
Déu només par­
lava pla. 
A V U I 
23 D'ABRIL DE 1 9 9 7 
D'un temps, 
d'un país 
ENRIC SORIA 
Escriptor 
om vostès deuen saber, 
una comarca valenciana, la 
Safor, s'enorgulleix de ser 
la pàtria dels millors escrip­
tors en català del segle XV, 
que és quasi com dir els mi­
llors escriptors en català de tots els temps. És 
un orgull ben lícit, perquè ser la terra d'Ausiàs 
March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella 
posa, decididament, el llistó molt alt. 
6 n realitat, no se sap si cap dels tres va nài­
xer a la Safor, a València (cosa bastant probable 
en el cas de Martorell) o en alguna altra banda. 
Aleshores, aquests detalls no s'inserien en el 
curriculum vitae i ningú no en feia gaire cabal. 
Siga com vulga, els saforencs tenen sòlides 
raons per considerar-los paisans: allà residien 
les famílies, tenien els benifets i els maldecaps 
i, tret de Corella, van passar la major part de la 
vida. La coincidència biogràfica, en tot cas, és 
fastuosa, com ho és el teixit de relacions que 
els imbrica. Ausiàs es casà amb una germana 
de Martorell, i aquest va citar-li uns quants ver­
sos al llarg de la seua irònica i cavalleresca no­
vel·la, en l'acabat de la qual, ja mort l'autor, 
sembla que Roís de Corella va intervenir bas­
tant. Finalment, el sisè centenari del naixe­
ment de March ha fet oblidar que aquest ma­
teix any cau el cinquè centenari de la mort de 
Corella. Ausiàs March és, probablement, el 
més gran poeta europeu del segle XV i un dels 
més grans de tots els temps. És obvi que Core­
lla no milita entre aquests hap>p>y few. Senzilla­
ment, no són magnituds comparables. No és 
menys cert, però, que Corella és un narrador 
notable i un poeta amb talents que encara no 
han estat ben llegits (la traïdora puntuació dels 
clàssics!). Eclipsar-lo és grotescament injust. 
Dues dates, doncs: 1397 i 1497. Naixement de 
March, mort de Corella. A l'endemig, la cata­
lana és una gran literatura. 
I p e r què va acumular llavors la Safor una 
nòmina literària tan impressionant^ És una 
pregunta que els patriotes locals s'han formu­
lat més d'una vegada i que, per descomptat, no 
pot tenir cap resposta taxativa. L'esperit bufa 
on vol. El que es pot intentar és aclarir per què 
les condicions en què es produí no vari inhibir 
òues òates, òoncs: 
1397 I 1497. 
naixement òe maRch, 
moRt òe coRella. 
a L'enòemiq, la catalana 
és una QRan liteRatURa 
l'evergadura del fenomen. Quan hi va nàixer 
Ausiàs March, feia poc més de cent cinquanta 
anys que Jaume I havia conquerit el territori i 
havia fundat el Regne de València. En molts 
sentits es tractava d'una societat de tipus colo­
nial en procés de consolidació: poc estructu­
rada, però molt dinàmica; un país d'al·luvió, 
jove, rebolicat i prometedor, que durant la vida 
dels nostres escriptors substituí Catalunya al 
capdavant de la Corona d'Aragó. Com ha sug­
gerit alguna vegada Joan Ferraté, és probable 
que la diversitat constitutiva i la tensa vivacitat 
del nou regne ajudarà a espavilar els esperits, 
afortunadament. 
ò ins d'aquest petit nou món, la Safor era 
una de les comarques més riques o, per ser pre­
cisos, que més diners produïen. El cultiu de la 
canyamel n'era la causa. Fins que la remolatxa 
sucrera va desbancar-la al segle XVII, la canya­
mel cultivada a la Safor va ser la principal pro­
ductora de sucre d'Europa i, al segle XV, aquest 
va ser un article imprescindible, en grans quan­
titats, en tota bona taula. Com que l'abús fo­
rassenyat del sucre era llavors un signe de be­
nestar i exquisidesa, podríem dir que es trac­
tava d'un luxe a l'engròs. El riu de diners resul­
tant donà origen a una estructura industrial i 
comercial molt característica d'aquesta co­
marca i els seus voltants. La preada substància 
s'extreia de la canya i es refinava en unes com­
plexes instal·lacions denominades trayigs (si 
usaven força animal) o enginys (si n'usaven 
d'hidràulica). El meu poble conserva encara 
l'arqueria gòtica, senzilla i elegant, d'un d'a­
quests enginys al carrer del mateix nom. Dol 
comprovar que els diccionaris catalans s'en­
testen a oblidar aquesta accepció, viva encara, 
del terme. Prefereixen l'aroma cubana del seu 
equivalent ingeni (sotmès, és clar, a una ridícula 
catalanització de darrera hora) a un mot que 
hauria d'evocar-los un gran moment de la seua 
pròpia història, com a mínim perquè fundà la 
riquesa dels seus millors escriptors. 
P erò tornem al fil. Un cop extret i refinat el 
sucre, una empresa alemanya (els temps tam­
poc no han canviat tant), la Grosse Ravensbur-
ger Handelsgesellschaft, s'encarregava de dis­
tribuir-lo als grans mercats. Els historiadors as­
seguren que, encabit en un món rígidament 
feudal, aquell cultiu capitalista no provocà un 
veritable desenvolupament a la Safor (a la bo­
nica ciutat de Ravensburg sí que el va provocar, 
m'ho poden creure); durant tot el segle XV, la 
població de Gandia va romandre estancada en 
uns 480 focs. Una xifra més aviat insípida. Ara 
bé, si hi ha una cosa clara en aquest món és 
que, on corren els diners, algú hi surt gua­
nyant. Si el conjunt de la població saforenca no 
se'n beneficià d'una forma gaire ostensible, 
l'estament a què pertanyien March, Martorell i 
Corella, el dels senyors, sí que ho va fer, i molt. 
Mentre el negoci de la canya va durar, els ducs 
de Gandia van ser els nobles més poderosos 
del Regne de València. 
C| uan March vingué al món, el duc de Gan­
dia era Alfons d'Aragó, dit el Vell. Aquest se­
nyor fou un dels aspirants a la Corona a l'època 
del compromís de Casp. Més prudent que e: 
dissortat Jaume, es retirà del joc en veure que 
els Trastàmara tenien tots els trumfos. Amfc 
molt de seny, decidí dedicar-se al mecenatge 
artístic, és a dir, engrandí els seus palaus, manà 
fer convents, esglésies i hospitals, encomanà 
talles i retaules, comprà llibres i contractà une 
colla competent de músics. Així, va arribar i 
vell força entretingut. Gandia deu bona part de 
la seua vistositat monumental (i sens dubte 
també de la intel·lectual) al forçat oci del perso­
natge aquest. 
6 n les seues empreses, el duc Alfons dis­
posà de l'ajut del pare d'Ausiàs, el també poete 
i senyor de Beniarjó Pere March, que exercia de 
procurador general. Com a tal, degué ser e 
supervisor directe dels principals projecte; 
constructius, a més de fer d'ambaixador cir 
cumstancialdel duc a Anglaterra (ja es veu 
que, llavors, els saforencs il·lustres aprofi­
taven qualsevol avinentesa per fer un 
serví els ducs que li pertocaren mentre plede­
java amb ells; tingué fills bastards i amants es­
claves. N'enfranquí alguna abans de morir. 
Fou un jutge sever, un soldat valerós i un plede-
jador tenaç. Construí un pont, una sèquia i un 
enginy. Aquestes curiositats no expliquen res 
de la seua obra, que és extraordinària i triomfa 
sobre el temps, però potser sí que ajuden a si­
tuar-la. Així, almenys, anaven llavors les coses 
en la prosa dels dies. 
f a molt de tot això. Els paisatges que en­
voltaren March o Corella han desaparegut. El 
sucre fou substituït per la taronja i el turisme. 
Els beneficis s'han repartit una mica més. 
També hi han desaparegut els ducats, les 
senyories, els súbdits moros i els fal­
cons ensinistrats. Les cases en què 
March i Corella van viure han estat enderro­
cades. La incúria i el temps han acomplert a 
fons la seua obra de destrucció. No tenim cap 
imatge dels poetes, ni un sol objecte que pu­
guem dir que va ser seu. Els retaules que admi­
raren d'infants conegueren el foc. A la Safor, 
només uns pocs edificis (i encara alguns tan­
cats o en ruïnes) donen testimoni d'aquell pas­
sat esplèndid. Resten, és clar, les coses que no 
canvien tan de pressa: el riu, la mar, la llum en­
lluernadora. I els poemes. Van ser fets per 
durar, i és el que importa. 
tom anglès). Es pot dir, doncs, que part del paisatge urbà que va conèixer 
March havia estat modelat per son pare, a qui a penes va arribar a conèixer. 
O esprés d'una joventut més aviat aventurera, March visqué a Gandia fins 
al 1450, quan es traslladà a València, on va morir el 1459. A Gandia, la seua 
vida literària pogué ser prou distreta si condescendí a discutir aquests temes, i 
és probable que sí, amb el seu cunyat novel·lista. Les relacions amb el nou duc, 
el príncep de Viana, també escriptor, degueren ser més intermitents. Quant a 
la resta, no passà una vida gens desocupada. Com molts nobles de l'època, 
hagué de ser alhora un feudal ferreny i un cortesà gentil, un cavaller audaç i un 
comptable minuciós. En conjunt, s'ho manegà prou bé. A Beniarjó fou un or­
gullós senyor de forca i coltell; com a vassall, crià bons falcons per al seu rei i 
A V U I 
23 D'ABRIL DE 1 9 9 7 
La modernitat 
de Roís 
de Corella 
JOSEP SOLERVICENS 
Universitat de Barcelona 
na part important de l'obra 
literària de Joan Roís de 
Corella (1435-1497) se 
centra en l'anàlisi de la 
passió amorosa, dins de les 
coordenades d'una prosa 
de moda a l'Europa de l'època, la prosa sen­
timental de regust classicitzant, que Giovanni 
Boccaccio havia introduït a la Itàlia de mitjan 
segle XIV i que els seus connacionals van seguir 
desenvolupant durant el XV. 
61 món clàssic grecollatí esdevé l'eix de 
tota la producció sentimental de Corella, per­
què els personatges i les trames de ficció que 
ens explica desenvolupen faules mitològiques 
d'arrel ovidiana, procedents de Les transforma­
cions, el gran repertori mitològic de l'època, de 
les Heroides, dels Amores o dels Remedia amoris 
d'Ovidi, però també de Sèneca i de Virgili, amb 
alguns empelts ciceronians. Corella tradueix 
passatges sencers d'aquests autors clàssics, els 
glossa, els amplifica, en canvia el punt de vista i 
hi introdueix diàlegs, monòlegs interiors o flo­
rides cartes d'amor. És a dir, desenvolupa en 
català aquella mena d'exercicis d'estil que les 
escoles humanístiques prescrivien en llatí als 
seus estudiants per tal de familiaritzar-los amb 
l'estil clàssic i fer-los capaços d'imitar-lo i 
d'emular-lo. 
<\ quest és, de ben segur, l'emmirallament 
clàssic més enlluernador, però no l'únic. La 
mena de gèneres literaris que Corella intro­
dueix també són un renaixement de gèneres 
clàssics grecollatins. Penso, per exemple, en 
l'elegia clàssica, el motlle essencial per a la in­
trospecció dels personatges, per a la confessió 
íntima i per a l'exposició dels estats mentals 
contradictoris, dels dubtes i de les decepcions 
d'amor. I podem considerar elegies, en prosa 
després de la cèlebre Elegia di Madonna Fiam-
metta (1343-1347), de Boccaccio, obres com 
la no menys cèlebre Tragèdia de Caldesa, la 
les pROses òe coRella no 
existeixen només en 
funció òe U moRal que 
suBmmistRen, tenen 
PROU valoR peR elles 
mateixes com a OBRA 
ò'aRt i com a Reflexió 
qeneRal al voltant òe U 
conòició humana 
Lamentació de Biblis o Lo jardí d'amor, que conté 
les lamentacions de Mirra, Narcís i Tisbe. Val a 
dir, planys amorosos que analitzen fracassos 
sentimentals, però que també descriuen tot el 
procés de seducció i de caiguda en la tempta­
ció, els remordiments, els processos mentals 
per autoenganyar-se... 
I no només l'elegia remet al món clàssic. 
També el diàleg, seguint el model del convivium 
ciceronià, que desplega a la perfecció al Parla­
ment o col·lació que s'esdevenc en casa de Beren­
guer Mercader, un fingit debat entre l'elit social 
valenciana del moment. I encara hi podríem 
afegir la faula mitològica o la mena de discur­
sos i de cartes d'amor que introdueix. 
U n altre element característic de la prosa 
de Corella és l'estil retòric llatinitzant, de com­
plicada sintaxi, farcit de llatinismes lèxics, amb 
l'adjectiu separat del substantiu, el comple­
ment avantposat al verb i sovint separat d'ell 
per una oració incidental, l'infinitiu separat del 
verb regent, el participi separat de l'auxiliar, els 
gerundis pleonàstics, els dobles relatius, la 
doble adjectivació, les perífrasis, els quias-
mes... Tot i la incomprensió de bona part de la 
crítica, es tracta d'una prosa artística que vol 
proporcionar plaer a través de l'harmonia de 
les seves clàusules. És, en paraules del príncep 
de Viana, un"dulce estilo, palabras plazibles y de 
alto compás e sentencia", un estil que pot espan­
tar els no iniciats tant com fascina els qui, un 
cop superat el primer esglai, acaben endinsant-
s'hi. És l'aspecte que més va cridar l'atenció a 
Joanot Martorell, el "novelista palabrero" de què 
parla Vargas Llosa. 
U na de les faules mitològiques de Corella, 
el Raonament de Telamó e d'Ulixes, en lo setge de 
Troia, davant Agamenó, après mort Aquil·les, so­
bre les sues armes, és una bona mostra de l'au­
toconsciència (humanística, gosaria dir) del 
paper de la retòrica. Àjax Telamó i Ulisses dis­
cuteixen qui d'ells ha fet prou mèrits per obte­
nir les armes d'Aquil·les i, tot i algunes actua­
cions ben poc heroiques, les armes se les 
emporta Ulisses, car ha estat capaç de cons­
truir un esplèndid discurs retòric per im­
pressionar el tribunal. El triomf de la retòrica i 
l'eloqüència enfront de la força bruta i les va­
nes glòries militars, les lletres enfront de les ar­
mes. En la glossa introductòria a aquest Rao­
nament del manuscrit 992 de la Bibliote­
ca de l'Abadia de Montserrat, Corella és ben 
explícit: 
"Lligen aquells, los 
quals menyspreant les 
nobles virtuts de l'ànima, 
en les miserables forces del 
cos tenen esperança d'infini-
da glòria, veuran quant l'eloqüència e 
indústria d'Ulixes pogué contra la supèrbia e for­
talesa d'Àjax Telamó, e així ultra lo general desig 
de saber al qual naturalment la condició humana 
nos obliga, aprendran desitjar especial estudi, lo 
qual, diferenciant-nos dels animals bruts, no sola­
ment nos fa ésser hòmens, mas quasi déus, pujant-
nos tan alt, que a la vista de l'enteniment li 
paren tan poques les coses de la terra, 
que ab fatigós menyspreu les tais 
esguarda." 
ò altra banda, el sentit i la finalitat d'a­
questes maniobres classicitzants que requerei­
xen "especial estudi" tenen molt poc a veure 
amb la imatge d'un retrògrad teòleg medieval 
que anatematitza qualsevol mena d'amor. 
D'entrada, utilitzar els clàssics com a exemple 
moral no era la pràctica habitual dels teòlegs de 
l'època i sí la de certs intel·lectuals formats en 
els estudis humanístics, per exemple, la d'un 
coetani de Corella, el ciutadà honrat barceloní 
Francesc Alegre, educat humanísticamenta Si­
cília i traductor al català de Les transformacions 
d'Ovidi. 
P erò, això a banda, les proses de Corella 
no existeixen només en funció de la moral que 
subministren, tenen prou valor per elles matei­
xes com a obra d'art i com a reflexió general al 
voltant de la condició humana. Corella pretén 
analitzar la passió amorosa, els patirs, els con­
trasts, els desenganys, més que no subminis­
trar-nos un xarop moralista que resolgui tots 
els problemes sentimentals. Corella escriu per 
a una mena de públic que difícilment s'empas­
saria aquests xarops. La passió condueix a la 
tragèdia, als "espectacles d'amor" de què ens 
parlava Joan Fuster. I per escenificar-los neces­
sita Ovidi, Sèneca, Virgili i Ciceró; però també 
Boccaccio o Ausiàs March. 
Altrament el punt de vista utilitzat o la re­
cuperació dels tons elegíacs no serien compren­
sibles, i algunes de les observacions de les pe­
cadores heroïnes clàssiques, tampoc. Vegi's, per 
exemple, les distincions de la perversa Biblis: 
"Perquè parega menor l'erra de les dones que, 
per sobresgran amor, han passat los estrets límits 
de castedat, accepte lo treball de la ploma, fent 
palesa la senyoria que amor sobre mi ha tengut, 
atenyent per darrer guardó trista mort. No hagen 
a mal les enamorades, obedients a Venus, per mi 
a sos enamorats en menyspreu d'honestat do­
nar, puix deute de germandat no ho veda." 
Realment no sembla la mena d'observació 
d'un teòleg dogmàtic. I és que per a Corella sí que 
hi ha una mena d'amor humà ben legítim, i 
aquest no exclou la carnalitat si també hi ha un 
lligam espiritual: 
"Aquells qui, seguint la condició humana, 
amen, lo delit del cors solament acullen quan són 
certs posseir la voluntat de la que amen; e no 
l'estimen sinó perquè és senyal que són arnats de 
aquella qui a son voler se abandona"; "és im­
possible delit gran en aquest món sentir, si l'à­
nima i el cors ambdós no el senten"; "e tots, ab 
alegre concòrdia, d'una veu dèiem que altre delit, 
sens mescla d'enuig, en aquest món atènyer no 
es deixa, sinó ab comunicació de virtu­
oses persones, en vida e entendre 
conformes". 
Els éssers humans podem optar per seguir l'ins­
tint i bestialitzar-nos o utilitzar la raó (i la re­
tòrica) i divinitzar-nos. 
<\ motius clàssics hi corresponen personat­
ges clàssics, gèneres clàssics i una retòrica i un 
estil classicitzants. Tot plegat combinat amb 
les novetats humanístiques que produïa la in­
novadora Itàlia i amb lectures actualitzades 
dels nostres clàssics medievals (penso en Au­
siàs March). 
I arribaríem a les mateixes conclusions si 
ens endinséssim en la producció religiosa de 
Corella i, sobretot, en la primerenca vinculació 
de l'escriptor a la nova revolució mediática del 
moment, el negoci editorial (traduint i tenint 
cura d'obres pietoses per a la impremta; i, se­
gons alguns imputats en l'aventura de traduir 
la Bíblia al vulgar, com a assessor i corrector de 
l'edició en català de la Bíblia impresa a Valèn­
cia el 1477-1478). 
6 s evident que en la prosa de Corella hi ha 
encara un gruix considerable de continuïtats, 
que la seva formació no li hauria permès esta­
blir llargues disquisicions filològiques sobre 
textos clàssics, que no redacta pròlegs raonant 
les innovacions que aporta... Però Corella no 
és en absolut retrògrad, i les novetats que in­
trodueix en la literatura catalana de la segona 
meitat del segle XV apunten en aquesta 
direcció. 
A V U I 
23 D'ABRII, DE 1997 
La donació humana, 
el mite de Narcís i 
Roís de Corella 
EMILI RODRIGUEZ-BERNABEU 
Poeta 
orprèn la ràpida acceptació 
que la donació d'una ove­
lla i, versemblantment, la 
possibilitat de fer-ho amb 
l'home, ha tingut entre 
gran nombre d'humans. 
Els autors d'aquesta notable recerca científica 
rebien de cop i volta nombroses peticions de 
donació per als mateixos peticionaris. 
La donació no és un fet insòlit en la natura: 
molts éssers vius d'estructura elemental po­
den reproduir-se mitjançant donació. En l'es-
pècie humana tampoc no és un fet insòlit: els 
bessons idèntics es conformen per donació 
natural d'una primera cèl·lula germinal. La fas­
cinació humana pels bessons idèntics es mani­
festa per una sèrie de creences sobre uns fets 
més o menys albirats o imaginats, com ara la 
concepció sincrònica de les mateixes idees o 
sensacions, a pesar de la separació física i ge­
ogràfica... Aquesta fascinació és la fascinació 
per la pròpia identitat, punt d'arrencada del 
mite de Narcís. 
61 mite de Narcís, molt arrelat en la cultura 
occidental, naix de les tendències irracionals 
de l'home a V autoconservació i Y autoestima, allò 
que vulgarment anomenem amor propi, o vo­
luntat de poder en les teories més elaborades del 
psicoanalista Alfred Adler, un dels dos deixe­
bles dissidents de Sigmund Freud —l'altre fou 
jung, del qual parlarem més endavant—. El 
cristianisme neutralitzarà aquestes tendències 
innates, en les seues conseqüències més into­
lerables, mitjançant aquell segon manament: 
"Estimaràs el proïsme com a tu mateix." La 
norma implicava d'un costat el reconeixement 
profund de la tendènica innata a l'autoestima i 
de la qüestió insalvable de la impenetrabilitat 
de la persona humana, i d'un altre costat, 
l'obligació d'obrir-se als altres, en els quals, 
d'alguna manera, ens reconeixem. Aquesta 
naRcís no pot 
contemplaR-se, només 
pot entRelLucaR 
el seu aspecte exteRioR. 
Realment, només 
en La consciència ens 
Reconeixem 
obertura significava comunicar-se, ajudar-se i 
reproduir-se. No oblidem que una de les con­
seqüències més saludables de la reproducció 
és el necessari acostament a altri: no hi ha re­
producció si no hi ha relació interpersonal. A 
més a més, la reproducció comporta impulsos 
poderosíssims difícilment eludibles, de tal ma­
nera que aquest instint reproductor ens aboca 
cegament cap als altres, malgrat les barreres de 
tota mena, sobretot morals, que les cultures de 
totes les èpoques han bastit per mantenir l'en­
trellat social. 
A dés he dit que no hi ha reproducció sense 
interrelació. Bé, la qüestió és indiscutible, pe­
rò, darrerament, diguem que la relació pot fer 
fallida, car al laboratori hom pot engendrar un 
nou ésser humà sense la participació sexuada. 
La reproducció dels animals superiors (entre 
els quals trobem l'home) sempre ha necessitat 
una cèl·lula femenina (òvul) i una de masculina 
(espermatozoide) per a poder, en unir-se, for­
mar un nou embrió. La càrrega hereditària (ge­
nètica) del nou ésser venia determinada, en la 
mateixa proporció, per la combinació cromo-
sòmica de les cèl·lules germinals d'un home i 
d'una dona. Amb la donació tota la càrrega 
genètica pertany a un pare o a una mare: po­
dem perpetuar-nos sense la col·laboració d'al­
tri. Podem perpetuar-nos nosaltres mateixos 
(amb l'ajut de la tècnica), i el nostre fill clònic 
serà idèntic a nosaltres. De l'apreciació: "Serà 
idèntic a nosaltres", a creure: "Seré jo", només 
hi ha un pas. Reproduir-nos nosaltres matei­
xos, poder-nos contemplar realment, no a tra­
vés d'un espill. Tot s'ha acomplert: autoesti­
ma, autoconservació, voluntat de poder; Nar­
cís s'ha reproduït a soles, el seu sexe impossi­
ble ha reeixit de sobte. Narcís ja no mor en la 
seua pròpia i estèril contemplació. El deliri ha 
esdevingut presència real... 
L expectativa d'una donació pot 
obrir una esperança fantàstica a dues 
velles aspiracions humanes: la nos­
tra pervivència i la pervivència 
de la persona estimada. Ara bé, 
per una sèrie de raons òbvies, 
aquesta pervivència no és la 
pervivència de la persona do­
nada, sinó la pervivència de la 
seua imatge, la pervivència del codi 
genètic, car el clon serà tota una altra 
entitat personal que l'original, podrà 
tenir-ne tota la semblança, tota l'afini­
tat possible, però serà altri. Cada per­
sona és irrepetible, fruit d'innombra­
bles circumstàncies materials i histò­
riques, i la seua consciència és im­
penetrable. 
C entrada així ob­
jectivament la qües­
tió, ¿què cerca Narcís 
en contemplar-se a l'es­
pillde les aigües^ ¿Sap 
que és ell mateixa o, al con­
trari, ¿només veu a les ai­
gües una altra personal Pen­
sat en termes realistes, té raó 
Martí de Riquer dient que no és 
versemblant la interpretació de Roís 
de Corella. Narcís, d'una manera o altra, aca­
barà adonant-se —en el món real— que allò que veu 
a l'aigua és la seua imatge, una representació d'ell. 
El mite clàssic, replegat per Ovidi, mostra Narcís 
enamorat d'ell mateix; és la possibilitat de la 
pròpia contemplació allò que curulla el seu es­
guard. El càstig li sobrevé per aquesta ten­
dència que segresta l'amor en una capsa 
tancada. La fascinació per la pròpia exis­
tència, per la pròpia identitat, va fer nài­
xer el mite de Narcís. Qui sóc jo¿ ¿Com 
saber-ho¿ 
f io podem contemplar-nos. Només po­
dem sentir-nos, endevinar-nos. La visió que 
tenim de nosaltres mateixos és sempre una 
imatge reflectida, una imatge virtual, inver­
tida. Narcís no pot contemplar-se, només pot 
entrellucar el seu aspecte exterior. Realment, 
només en la consciència ens reconeixem. 
D'aquí el dubte de Narcís, segons Roís de Co-
rella (Lamentació de Narciso). 
61 tractament que Roís de Corella fa del 
mite de Narcís és, sens dubte, innovador i ori­
ginal, però no gratuït. Corella, per damunt 
d'"un equivocat concepte de la versemblança" 
que li atribueix Martí de Riquer a Història de la 
literatura catalana (pàg. 307 de l'edició d'Ariel 
de 1964), centra el problema en una visió nova 
que, com veurem, té implicacions diverses i 
enigmàtiques. 
O e la visió corelliana arrencava el meu poe-
mari El rostre de l'amant (Ed. 3 i 4. València, 
1992). Narcís veu la seua imatge sobre l'aigua, 
però no la reconeix. Diu Roís de Corella en 
boca de Narcís: 
La interpretació de Corella ens presentaria 
Narcís a la recerca d'aquesta dona interior, una 
interpretació probablement —i no goso pres­
cindir de la probabilitat— diferent del mite de 
Narcís clàssic, descrit per Ovidi a les Meta­
morfosis. 
Seré ab tu mentres vixca", diu Eco, se­
gons Corella, en ser rebutjada per Narcís. La 
condemna de Narcís, en rebutjar Eco, fóra la 
recerca indefinida de la seu pròpia anima en 
l'espill de les aigües sense cap possibilitat de 
fer-se real, perquè l'anima, com a símbol de 
l'home interior, és inassolible, només en la nit, 
en el somni, podrem entreveure-la. "La nit des-
glaçava l'amant / que es recerca a l'espill / sota 
la nostra imatge" (El rostre de l'amant, pàg. 17). 
¿Recerca de la nostra identitat femenina sota la 
nostra imatge^ ¿Recerca de la nostra parella en 
la identitat de l'animat No ho sabem. La fasci­
nació de l'enigma—que és una part important 
de nosaltres— hi és, i no tan sols en la nostra 
imaginació. 
La visió de Roís de Corella sobre el 
mite de Narcís potser és radi­
calment diferent de la 
clàssica. 
amat per ço que li fos mirall on hagués conei­
xença de si mateix. E és qüestió a qual dels dos 
miralls era son enteniment pus acostat." L'au-
tocontemplació ens trauria de nosaltres matei­
xos d'una manera inquisitiva: qui sóc jo¿ ¿qui 
hi ha darrere de la meua imatge^ En esguardar-
nos a l'espill, ¿cerquem un efecte, o només una 
complaença^ 
La donació humana ens actualitza el pro­
blema, però no el resol. Només podem aspirar 
a la contemplació de la nostra imatge; ca­
dascun de nosaltres seguirem en la closca tan­
cada del propi jo, en la nostra consciència, 
sense possibilitat de recreació, impenetrables, 
desconeguts, esguardats per altra gent, però 
només imagináis per nosaltres mateixos; po­
drem observar els efectes de la nostra pro­
gressiva devastació, o els 
fruits del nostre 
"...assagí 
beure en la font 
de tan gentil aigua. Dins 
la qual viu una tal nimfa, que seria 
fallit d'enteniment qui, en sa presència, alguna 
altra lloàs per tan bella." 
La intuïció de Corella podem relacionar-la 
amb algunes interpretacions contemporànies 
psicoanalítiques. Concretament, amb el con­
cepte d'anima de Cari G. Jung (Man andhis sym-
bols, 1964), l'altre deixeble dissident de Sig-
mund Freud. t'anima és la dona interior de 
cada home (o l'home interior de cada dona), 
oposat a l'animus. llanima apareix de vegades 
en els nostres somnis com una dona mística, 
inexplicable, una figura simbòlica que com­
porta la personificació de totes les tendències 
psicològiques femenines de la psique de l'ho­
me (masculines en el cas de la dona), i que, de 
vegades, vargareja en els nostres somnis. 
Segons alguns mitòlegs, 
com ara Joachim Gasquet, citat per Cirlot 
(Diccionario de símbolos, Barcelona, 1984), el 
mite de Narcís no és una manifestació primor­
dial sexual, sinó còsmica; Narcís seria la repre­
sentació de l'univers en l'acte d'autopensar-se. 
Ara bé, el mite, ja per si enigmàtic, ve envoltat 
de representacions sexuades: ¿fins a quin punt 
Eco no forma part indestriable del mite¿ "Seré 
ab tu mentres vixca." 
n o és un problema gens clar. Contemplar-
s'hi o contemplar-lo (contemplar-la). Al versi­
cle 350 del Llibre d'Amic e Amat, diu Ramon 
Llull: "Esguardava l'amic si mateix per ço que 
fos mirall on veés son amat, e esguardava son 
treball, però sempre de 
manera indirecta. Esguardarem la nostra 
imatge com ho fa Narcís en la versió de Core­
lla: aliena, estranya, magnífica, inassolible. 
J oan Roís de Corella —com també la seua 
enigmàtica vida— posava un contrapunt de 
controvèrsia, probablement intencionat, en 
aquest mite mil·lenari de Narcís, les connota­
cions profundes del qual encara se'ns ama­
guen. En canviar la pròpia imatge —la de Nar­
cís— per altri (la nimfa), desnaturalitzava el 
vell mite, però introduïa nous enigmes sobre la 
naturalesa de l'home sexuat, i la recerca incan­
sable de la significació humana en l'univers. 
AVUI 
23 D'ABRIL DE 1997 
'Lo jardí d'amor': 
una joia corelliana 
divulgativa 
LLUÍS ALPERA 
Universitat d'Alacant 
e tant en tant cal reestruc­
turar la biblioteca particu­
lar, que, en el meu cas, a 
hores d'ara, podríem xifrar 
entorn dels deu mil exem­
plars, cosa gens extraordi­
nària si no fos pel fet que hem anat bastint 
alhora una secció de llibres vells i facsímils 
d'edicions antigues en català que ja comença a 
fer goig, sobretot des d'aquesta terra de fron­
tera, des de l'Alacant a part. Doncs bé, del meu 
conciutadà valencià Joan Roís de Corella, a 
més de les Obres publicades per Miquel i Pla­
nas (Barcelona, 1913), en tinc dues joietes més 
que, òbviament, m'estime força: una, ben rica i 
prou coneguda, l'edició gòtica del Psalteri so­
bre l'incunable venecià de 1940, publicada per 
Octavi Viader (Sant Feliu de Guíxols, 1928), i 
l'altra, ben pobreta i pràcticament descone­
guda, Lo jardí d'amor /Història de Leandre iHero, 
edició publicada a València l'any 1922, dins la 
col·lecció Rosella, a càrrec de La Corresponden­
cia de Valencia, el diari de la tarda més impor­
tant que esdevenia portaveu del valencianis­
me de dretes. 
A questa edició, pràcticament perduda dins 
el còmput de les edicions corellianes, va caure 
a les meues mans allà pels principis dels sei­
xanta, quan a la ciutat de València encara 
trobàvem llibres antics ben interessants. Amb 
tot, l'edició de Miquel i Planas no es trobava fà­
cilment, i les obres profanes de Corella, a un ni­
vell més divulgatiu, trigarien encara a apa­
rèixer al mercat: la magnífica edició de Jordi 
Carbonell (Clàssic Albatros, València, 1973) o 
la més divulgativa de la MOLC, a càrrec de Ma­
rina Gustà (Barcelona, 1980). 
fi o sé si el fet de publicar el prestigiós eru­
dit castellonenc Salvador Guinot l'any 1921 el 
Parlament de casa Mercader i Tragèdia de Cal-
desa, dos altres relats de l'obra corelliana, de­
gué influir damunt el nostre editor de la ciutat 
de València per publicar Lo jardí d'amor /Histò-
l'actituò hununà 
òe coReLU òàvànt 
L'expuessió ¿moROsa 
Reflecteix la CRISI 
òe L'espeRit cAvaUeResc 
1 tRàòueix Les noves 
ACtituòs que 
l'humanisme Anava 
òesvetlUnt en els 
escRiptoRS òel tomiunt 
òel segle xv 
ria de Leandre iHero l'any 1922. El fet és que 
aquestes dues dates s'avancen força dins unacronologia divulgativa de les obres de Corella 
al segle XX. Per les seues característiques for­
mals (14 cm per 9,5 cm), Lo jardí d'amor/Histò­
ria de Leandre iHero es tracta d'un petit llibre de 
butxaca, bellament il·lustrat amb flors estam­
pades a la coberta i contracoberta. Creiem, així 
mateix, que a causa d'un títol tan suggeridor 
podria haver tingut un cert ganxo comercial a 
l'època. Potser fou aquesta la raó per la qual La 
Correspondencia de Valencia es va decidir per la 
seua publicació. 
p er la brevíssima introducció sense signa­
tura i el curt glossari final, podem deduir que el 
responsable de l'edició es trobava al corrent 
d'alguns dels estudiosos i exegetes corellians: 
Milà i Fontanals, Rubió i Lluch, Otto Dench, 
Morel-Fatio, Menéndez y Pelayo... a més, és 
clar, de l'edició —i fixació del text— de l'erudit 
Miquel i Planas i de l'esmentat S. Guinot. Per 
cert, el nostre editor desconegut, seguint el cri­
teri de Miquel i Planas —basat en unes declara­
cions del mateix Corella dins el colofó de Lo 
segon del Cartoixà—, estableix la mort del clàs­
sic valencià en l'any 1500, data que fou ajus­
tada posteriorment pel Dr. Martí de Riquer al 
dia 6 d'octubre de 1947, raó per la qual com­
memorem enguany el cinquè centenari de la 
seua mort. 
Gntrant en lo Jardí d'Amor, viu los arbres 
grans, però espinosos, que qui fort los estreny, 
sent infinida dolor. Los fruits, de sabor dolça 
semblança tenen. Mas en aquells havia tantes 
doloroses passions, que lo delit que d'ell rebia, 
a la summa de les penes no bastava." 
p el que ens diu directament el mateix Roís 
de Corella, l'amor és el tema central d'aquesta 
obreta, coneguda també amb el subtítol de La­
mentacions de Mirra e Narciso e Tisbe. L'amor, per 
tant, serà l'eix central no sols d'aquest relat 
sinó d'altres de l'obra profana de Corella. És 
més, sembla que fou l'interès bàsic en la seua 
joventut, sense deixar, és clar, la literatura. Or­
denat o no sacerdot, coneixem almenys quatre 
amors de l'escriptor, a banda de les innombra­
bles aventures amoroses de què ens parla repe­
tidament al llarg de la seua obra, que, segura­
ment, donat el seu caràcter apassionat i vita­
lista, hem de suposar experiències reals. 
Potser per això la 
producció amorosa de 
Roís de Corella és la 
més important i la més 
original que va escriu­
re en prosa. Partint de 
formes diverses —les 
Troianes de Sèneca, el 
capítol XIII de les Me­
tamorfosis d'Ovidi, les 
Guerres Troianes de Gui­
do delle Colonne—, Co­
rella elabora una narració 
sentimental que comparteix 
alguns dels trets literaris de les 
millors obres amoroses. Lo jardí 
d'amor en forma de Lamentacions 
—de Mirra e Narciso e Tisbe—, es­
crit en primera persona i estruc­
turat a l'estil del Decameró de 
Boccaccio, reflecteix l'estil lite­
rari que havien imposat a l'Eu­
ropa humanista les Heroides 
d'Ovidi i laFiammetta de Boc­
caccio. 
C orella escriu sobre 
l'amor com pertocava a 
un aristòcrata, de la ma­
teixa manera que hom 
va dir que Ausiàs March 
era un senyor feudal 
amb un problema de 
consciència. Com va 
dir Joan Fuster, l'amor 
esdevingut "especta­
cle" s'hi deshumanitr 
zava a la manera 
d'Ovidi, i els amors 
ovidians són sempre 
amors desgraciats, car 
els amors feliços no 
tenen història. Ara bé, 
l'actitud humana de Co­
rella davant l'expressió 
amorosa reflecteix la crisi 
de l'esperit cavalleresc i tra­
dueix les noves actituds que 
l'humanisme anava desvet­
llant en els escriptors del tom­
bant del segle XV. 
X ant les referències que Roís de 
Corella fa de la raó com l'actitud 
distanciada, socialment assenya­
da, davant la infidelitat de Cal-
desa, dins el relat que du el signi­
ficatiu títol de Tragèdia de Cal-
desa, en clar contrast amb altres 
cavallers lletrats de l'època, ha­
vien d'esdevenir per força no­
ves i un tant xocants, tant en 
l'aspecte literari com en l'hu­
mà. D'aquí, possiblement, 
que al nostre Joan Fuster li in­
teressés tant el "Corella cor­
nut" i que justifiqués alhora 
(Lectura de Roís de Corella, 
1967) l'interès actual dels es­
crits corellians de cara al lec­
tor modern. 
Amb tot, Roís de Corella, 
com tots sabem, no és l'únic es­
criptor valencià del XV que desvet­
lla l'interès d'un lector modern. 
També ho havien fet Ausiàs March amb 
alguns dels seus versos —com, per exem­
ple, "bullirà el mar com la cassola en 
forn"— i l'autor o autors del Tirant lo Blanc 
amb la nova picaresca. Així podríem dir 
que tots tres havien trencat aigües amb el 
món medieval i irrompien decididament 
dins el món modern, dins l'altra visió del 
Renaixement, amb tota la càrrega de l'es­
criptor professional, capaç de ser no sols 
un arbiter elegantiarum, com diu F. Rico, 
sinó sobretot l'intel·lectual amb força 
d'esbrinar per ell mateix allò que l'afec­
tava —i li coïa— en carn pròpia i allò 
altre que podia esdevenir objecte d'a­
nàlisi i plasmació literària. Perquè, 
no ho oblidem, dels tres cavallers 
valencians, Roís de Corella serà el 
que sembla patir més el conflicte 
dels móns medieval i modern, 
potser a causa d'una crisi doble 
personal: el fet de no haver ig­
norat les armes i el fet d'haver 
eixit ben escaldat amb l'amor. 
I això, ens agrade o no, marca 
caràcter: 
"E és de tal condició qui 
en aquell vol entrar, que tant 
quant de sos delits més vol sen­
tir, viu amb major dolor? 
AVUI 
23 D'ABRIL DE 1997 
Comentaris a la 
bibliografia sobre 
Joan Roís de Corella 
VICENT MARTINES 
Universitat d'Alacant 
nguany celebrem diversos 
centenaris i aniversaris 
culturals, el lector ja deu 
haver-ho sentit a dir so­
vint, i, de fet, aquesta pu­
blicació que té ara a les 
mans s'encarrega de recordar-li-ho. Aquest 
mateix diari ja va cridar l'atenció sobre algu­
nes d'aquestes efemèrides quan, el 12 de gener 
—pràcticament encara en Cap d'Any—, va de­
dicar les pàgines de Cultura i espectacles d'a­
queix diumenge a Tres clàssics fer al 19 97-Com­
memoració d'Ausiàs March, Joan Roís de Corella i 
Josep Pla. Encara hauríem d'afegir-ne, al­
menys, dos més, de centenaris medievals es­
pecialment remarcables: el cinquè centenari 
de la primera edició de la Vita Christide sor Isa­
bel de Villena i el també cinquè de la segona 
edició del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, 
apareguda a Barcelona el 1497 impresa pel 
gran impressor castellà Diego de Gumiel. ] En­
cara hauríem d'afegir-hi. que enguany Joan 
Fuster faria setanta-cinc anys... 
Ara, apel·Ie a la paciència i, alhora, a la cu­
riositat del lector i em permet de parar esment 
en les atencions que la crítica ha dedicat a Joan 
Roís de Corella, que és —com deia Pentradeta 
d'aqueixes pàgines de l'AVUI a què m'he refe­
rit adés— «el menys conegut dels clàssics de la 
literatura catalana». Amb Ausiàs March, Joa­
not Martorell, sor Isabel de Villena, Fenollar... 
—primers espases del segle XV valencià—, 
Joan Roís de Corella forma part d'un veritable 
full d'asos de les lletres catalanes medievals i de 
totes les èpoques. Però, com potser també deu 
passar amb el Curíale Güelfa respecte al Tirant 
lo Blanc, Joan Roís de Corella ha estat a l'ombra 
de la llum d'un poeta tan immens com ara 
Ausiàs March. 
l a bibliografia sobre les obres respectives 
dels dos cunyats, és a dir, sobre Ausiàs March i 
sobre Joanot Martorell, es troba ben i ben no­
drida —i encara hauria d'estar-ho més!—. En 
canvi, la crítica no ha estat, en general, tan in­
teressada quant al Curial e Güelfa o quant a 
Pobra de Joan Roís de Corella. 
fins 1 tot quan no 
tRàòueix, ROÍS òe CORCIU 
és ReceptoR òe Les 
tRaòicions LiteRàRies 
1 òe U cultuRA òel seu 
temps 1 òels clàssics, 
que ReeUBORA i aòapta 
l a bibliografia dedicada a Roís de Corella 
no és tan nombrosa com la qualitat, la riquesa 
de matisos i la variada obra podrien fer pensar. 
Lola Badia ja ho assenyalava a 'En les baixes an­
tenes de vulgar poesia': Corella, els mites i l'amor, 
en De Bernat Metge a Joan Roís de Corella 2. 
D'altra banda, els estudis sobre el nostre autor 
ens permeten tenir un visió de Pobra corelliana 
en generalprofunda i relacionada amb el seu 
context, del qual és impossible de deslligar. 
eòicions 
h i ha edicions de diversa mena, que ens 
permeten ser optimistes sobre la diversitat del 
públic que pot rebre Pobra de Roís de Corella: 
61 1913, Ramon Miquel i Planas amb la 
seua edició de les Obres de Joan Roiç de Corella 3 
i, el 1921, S. Guinot amb la seua edició de Par­
lament de casaMercaderi Tragèdia de Caldesa, de 
Roís de Corella,A van ser els pioners de la reva-
lorització de Corella, amb uns estudios literarios 
—els de Guinot— encara interessants. 
611973, Jordi Carbonell va publicar l'Obra 
profana de Roís de Corella 5. Aquesta ha estat 
una edició pràcticament canònica per ser la més 
estesa i la més usada pels estudiants i els estu­
diosos. 
61 1980, Marina Gustà va tenir cura de 
l'edició de la Tragèdia de Caldesa i altres proses 
del nostre escriptor. Va ser dins la benemèrita 
col·lecció de les Millors Obres de la Literatura 
Catalana d'Edicions 62-La Caixa i amb un prò­
leg força interessant de Francisco Rico. 
611985, mossèn J. Almiñana es va encarre­
gar del facsímil de les Obres del nostre autor 6. 
Es tracta de l'edició facsímil del manuscrit de la 
biblioteca de Mayans, acompanyada d'una 
transcripció i un estudi. Tot i que el facsímil pot 
ser d'una gran utilitat, són totalment prescin­
dibles la transcripció i —més encara— l'estudi 
d'AImiñana. Hom hi pateix un altre accés anti-
catalanista i perd el solc de la rigorositat que cal 
per a qualsevol estudi amb pretensions de ser 
científic. 
611985 mateix, J.A. López i Quiles i V Ri­
bes i Palmero van editar el Psalteri de Roís de 
Corella 7. Aquesta és una edició ben acurada 
del Psalteri de Corella, amb versió catalana dels 
psalms i introducció força interessant. 
c\ ra fa dos anys, Tomàs Martínez Romero 
va publicar una edició d'Obres de Roís de Core-
11a 8. Es tracta d'una selecció de proses i versos 
corellians. Aquesta edició de To­
más Martínez compta amb 
una magnífica introducció, 
que no es limita al dis­
seny de Ystatus quaes-
tionis i a assenyalar 
els camins a seguir, 
sinó que a més 
obre tot de sug­
geriments. 
Molt útil. 
també 
hi ha hagut 
edicions 
d'obres con­
cretes de Roís 
de Corella apa­
regudes en revis­
tes científiques i que 
també són testimonis 
de l'interès que ha susci­
tat l'establiment dels tex­
tos com a passa prèvia i ne­
cessària per a la realització de 
qualsevol estudi interpretatiu. 
Val a remarcar, en aquest sentit, 
que el 1991 Lola Badia va publi­
car El 'Plany dolorós de la reina Hè-
cuba' deJoan Roís de Corella. Res­
tauracions i contextos 9. Lola Ba­
dia editava aqueix text a partir 
del manuscrit del Trinity College 
de Cambridge. Identificava els 
textos llatins d'aquest manus­
crit, és a dir, estudiava les 
fonts d'on bevia Roís de 
Corella, la seua cul­
tura i la reutilit-
zació que en 
feia. A més, 
aquesta estu­
diosa realit­
zava una ben 
interessant 
valoració cultural 
del conjunt. 
P e r una altra banda, el 1995, Curt Wittlin 
publicava Un text inèdit de Joan Roís de Corella: 
'La visió a la forta de la senyora nostra de Gràcia', 
del 1487™. 
tRàòuccions ò'OBRes òe 
ROÍS òe coRelU 
i) i ha diverses obres de Roís de Corella tra­
duïdes a altres llengües: a l'espanyol, a l'italià i 
a l'anglès. Joan 
Roís de Corella 
ofereix bones 
condicions per 
a poder realit­
zar més estu­
dis en aquesta 
línia. No obli­
dem que una 
faceta ben im­
portant del nos­
tre autor és la de 
traductor. A més, 
fins i tot quan no 
tradueix, Roís de Co­
rella és receptor de les 
tradicions literàries i de 
la cultura del seu temps i 
dels clàssics, que reela-
bora i adapta. 
u i ha diversos estudis 
fets a partir de traduccions 
d'obres de Roís de Corella 
que ens permeten calibrar 
amb més detall el nostre 
coneixement d'aqueixos 
textos en concret, així 
com també del con­
junt de la seua pro­
ducció. Això pre­
tenia Lola Badia 
amb els seus Ma­
teriales para la in­
terpretación de la 
obra literaria de 
Joan Roís de Core­
lla u , que plante­
ja una ben útil in­
troducció al nostre 
autor, amb bibliografia 
comentada —actualitza­
da fins a llavors— i versió 
espanyola de la Tragèdia de 
Caldesa. 
t a m b é és ben útil l'estudi 
d'Annamaria Annichiarico, Perché tra­
gedia^-: Ilgioco delle ambigutià nella 'Tragedia de 
Caldesa' di Joan Roís de Corella l2. Es tracta 
d'una traducció del text a l'italià, amb anota­
cions i comentaris ben interessants sobre la 
seua interpretació. 
A V U I 
23 D'ABRIL DE 1997 
S e situa en una Unia semblant l'estudi de 
Curt Wittlin: The p>en that eases p>ain: A ftrst 
translation ofjoan Roís de Corella 's 'Tragèdia de 
Caldesa'13. Witdin basteix una versió anglesa 
de l'obra de referència. Analitza la retòrica 
amb què l'autor guarneix l'acció, a partir de la 
qual Wittlin es planteja si deu tenir o no una 
finalitat catàrtica. 
Oe Witdin també són unes Observacions 
sobre el 'Psalteri' de Joan Roís de Corella i d'altres 
traduccions de psalms] 4. A partir de l'anàlisi aca­
rada de la traducció del Psalteri que va fer Core­
lla, de la de Ferrer i d'altres, Wittlin conclou 
que Corella tenia una major sensibilitat lin­
güística i interpretativa cap a l'original llatí. 
novetats eòitoRials pcevistes 
leòicionsj 
Honi preveu la publicació de l'obra de 
Corella en la Biblioteca d'Autors Valencians 
(Institució Alfons el Magnànim, Diputació de 
València). Com veiem, hom ha editat prefe­
rentment l'obra profana de Corella. Són escas­
ses les edicions de les seues obres religioses, les 
quals, entre les traduïdes i les originals, abas­
ten la major part de la seua producció global. 
Hom intenta de pal·liar aqueixa mancança. 
Així, per exemple, en Els Nostres Clàssics (Edi­
torial Barcino), a cura de Vicent Martines, es 
publicara l'edició crítica de les obres religioses 
originalment escrites per Roís de Corella. 
estuòis 
estuòis geneuals 
t i i ha hagut diversos estudis generals. En 
aquest sentit n'hi ha de dos tipus. Per una ban­
da, estudis que pretenen fer una passejada ge­
neral per l'obra de Roís de Corella i fer-ne una 
divulgació ben àmplia. Aquest objectiu és fo­
namental, ja que estendre el coneixement dels 
nostres clàssics entre un públic no necessària­
ment especialista en la matèria és bàsic. Cal fer 
populars els clàssics. 
6 n aquest sentit, hem de remarcar l'article 
de Lola Badia titulat Cinc-cents anys enrere 15. 
Aquest escrit és una presentació general de 
l'obra de Joan Roís de Corella a fí de festejar 
l'any del cinquè centenari de la seua mort i de 
la primera edició del Vita Christi de sor Isabel 
de Villena i del sisè centenari del naixement 
d'Ausiàs March. 
6 n aquest mateixa línia, són remarcables 
dos escrits de Jordi Carbonell, apareguts en­
guany: Roís de Corella, ¡'Il·lustre cornut16; i Joan 
Roís de Corella, entre la vida i la literatura , 7 . Ai­
xí, també destaca el text de Rosanna Canta-
vella L'erotisme del cavaller, del predicador i de la 
monja™. 
ò altra banda, també hi ha hagut estudis 
generals que no tenen una vocació tan divulga­
dora. Es tracta d'escrits que tenen un abast ge­
neral, passim, al llarg de l'obra de Roís de Core­
lla, que ens donen una perspectiva ben apro­
fundida de diversos dels trets fonamentals de 
la producció del nostre autor. Ací, remarquem 
la Lectura de Roís de Corella que va fer Joan Fus­
ter 19. Fuster hi feia unes interessants refle­
xions sobre la personalitat de Corella i la fun­
ció de l'escriptura en la seua obra, especial­
ment referida a l'aspecte amorós i, en concret, 
a l'afer amb Caldesa. 
t a m b é és ben remarcable El món cultural 
d'Isabel de Villena, d'Albert Hauf 20. Aquest es­
tudi de Hauf també és especialment interes­
sant quant a l'estudi de la societat valenciana 
del XV. 
societat valenciana òel segle xv 
R esulta fonamental l'estudi de Joan Fus­
ter sobre Lectors i escriptors a la València del segle 
XV21, clau per al coneixement dels cercles lite­
raris en què es movia Corella. 
C rec que hauríem de desplegar estudis que 
tendissena completar-nos l'àmbit i l'ambient 
literari, cultural i social de la València del segle 
XV, el context general de les lletres catalanes 
medievals i els seus contactes amb les literatu­
res i les societats que li eren a l'entorn. Es tracta 
d'una necessitat de confluència interdiscipli­
nària: estudis literaris (història de la literatura, 
teoria-crítica literària, etc.), història social, his­
tòria de l'economia, història local, història de 
la impremta, etc. També hauríem d'atendre a 
qüestions de traductologia, si tenim en compte 
que llavors —i al llarg de tota la literatura cata­
lana medieval, en general— el contacte amb 
les altres literatures i cultures era ben intens. 
estuòis lingüístics 
6 n aquest cas hi ha una gran mancança 
d'estudis. A més de referències o al·lusions a 
aspectes de la llengua de Joan Roís de Corella, 
no hi ha gaires estudis que s'ocupen d'estudiar, 
com a objectes centrals, aspectes lingüístics de 
la producció del nostre autor. 
O e moment, podem comptar amb el clàs­
sic i interessant estudi de Germà Colon sobre 
La balada de la garsa i l'esmerla 22 i el de Marc 
Vicent Adell sobre la Problemàtica de l'acusatiu 
preposicional en català: notes al voltant de Roís de 
Corella 23. 
novetats eòitormls puevistes 
Com veiem, la vora quarantena de títols 
que s'han ocupat preferentment de l'obra de 
Joan Roís de Corella és força variada. Compro­
vem que, això no obstant, el nombre no ha es­
tat gaire alt —com hem dit al començament—. 
Per això, al llarg del 1996-1997 i, de fet, d'ençà 
del darrer quadrimestre del 1995 s'ha gestat un 
volum col·lectiu que, coordinat per qui signa 
aquest article, aplega un bon grapat d'estudis 
sobre el nostre autor. La finalitat primera d'a­
quest volum, que serà publicat enguany ma­
teix per l'Editorial Marfil, S.A. (Alcoi, col·lecció 
Vniversitas), ha estat incentivar la recerca sobre 
Roís de Corella en ocasió d'un any de centena­
ris en què el seu no seria el més festejat de tots 
—recordeu que és l'Any Pla, l'Any Ausiàs 
March, però ningú no ha proclamat l'Any Joan 
Roís de Corella...—. Tot seguit, aprofïte l'avi­
nentesa per a detallar l'índex d'aqueix volum, 
ja en estat ben avançat de preparació —amb 
bona part dels articles en premsa 24: 
• Rafael Alemany (Universitat d'Alacant, 
Institut Interuniversitari de Filologia Valen­
ciana): L'Orfeu de Joan Roís de Corella 1 l'Orfeu de 
Bernat Metge: discrepàncies profundes d'una ana­
logia superficial. Corella, en la narració segona 
del Parlament en casa de Berenguer Mercader 
(ant. 1469/1471), desenvolupa el mite d'Or-
feu, procedent de les Metamorfosis d'Ovidi (lli­
bres X i XI). També Metge ho havia fet abans 
en el llibre tercer de Lo somni (1399). L'estudi 
comparatiu dels dos textos catalans, en relació 
amb el seu model llatí, ens revela el peculiar 
modus operandi de cadascun dels dos autors al­
hora que ens informa, paradigmàticament, de 
la radical disparitat d'objectius ètics i estètics 
de les seues propostes literàries respectives. 
• Annamaria Annichiarico (Universitat de 
Roma, Itàlia) -.Joan Roís de Corella: 'La lletra fin­
gida d'Aquil·les a Policena'. Anàlisi retoricoesti-
lística de l'obra de Joan Roís de Corella, en con­
cret a l'obra de referència del títol. Hom fa 
atenció especial a la manera en què se serveix 
de les fonts clàssiques i medievals, de quina 
manera les reutilitza. 
• Joan Armangué i Herrero (Universitat de 
Càller, Itàlia): Els incunables de la Biblioteca Uni­
versitària de Càller: Joan Roís de Corella. Estudi 
de la presència i de la recepció de les obres de 
Joan Roís de Corella a Sardenya. L'autor de 
l'article s'ocupa d'analitzar els incunables de la 
Biblioteca Universitària de Càller que conte­
nen textos de Corella: el Segon, Terç i el Quart 
del Cartoixà, de Corella, i la Història de la passió, 
de Bernat Fenollar, que inclou textos de Pere 
Martrines, Joan Escrivà i Joan Roís de Corella. 
• Tobias Brandenberger (Universitat de Ba­
silea, Suïssa): [títol a confirmar, però temàtica 
ja parlada] Estudi sobre els aspectes misògins i 
de casament de l'obra de Roís de Corella, amb 
una panoràmica de contextualització romàni­
ca medieval i renaixentista. 
• Jordi Carbonell (Institut d'Estudis Cata­
lans) : Canvi i continuïtat en la literatura de Roís de 
Corella. Estudi de l'obra de Joan Roís de Corella 
en la mesura que és frontissa entre el Renaixe­
ment i les lletres medievals. En la seua produc­
ción conviuen, interaccionen, elements propis 
de tots dos vessants. 
XXI 
A V U I 
23 D'ABRIL DE 1997 
• Stefano Cingolani (Universitat de Barce­
lona): Anticavalleria i anticlassicisme a l'obra de 
Joan Roís de Corella. Estudi sobre els sentiments 
anticavallerescs en l'obra de Joan Roís de Co­
rella. Potser és una qüestió de tipologia i de po­
lèmica literàries. Anàlisi de la relació de l'autor 
amb els clàssics i l'ús que en fa. A partir d'això, 
l'estudiós dedueix per què l'obra de Corella és 
anticavalleresca i antimasculina. 
• Jordi Colomina i Castanyer (Universitat 
d'Alacant): Aspectes de ta llengua de Joan Roís de 
Corella. En aquest treball farem una anàlisi del 
model de llengua literària de Roís de Corella. 
L'estudi se centra sobretot en aspectes morfo-
sintàctics i lèxics de la llengua de Corella en re­
lació amb els altres escriptors clàssics. Treba­
llarem sobre l'incunable venecià de 1490 del 
Psalteri trelladatde latí en romanç i les obres con­
tingudes en el manuscrit 728 de la Biblioteca 
Universitària de València. 
• Germà Colon (Universitat de Basilea, 
Suïssa): [títol a confirmar, però temàtica ja par­
lada] Estudi sobre la diferència lingüística en­
tre la prosa de creació de Joan Roís de Corella i 
la prosa de les seues traduccions, concreta­
ment la del Cartoixà. 
9 Antoni Ferrando (Universitat de Valèn­
cia, Institut d'Estudis Catalans, Institut Inter-
universitari de Filologia Valenciana): [títol a 
confirmar, però temàtica ja parlada] Estudi 
sobre els imitadors o seguidors de Joan Roís de 
Corella. 
• Rafael Fresquet Fayos i Encarna Villa­
franca Giner (Universitat de València): Algunes 
consideracions morfològiques al voltant de l'obra de 
Roís de Corella. Estudi d'alguns aspectes de la 
morfologia lingüística als textos de Roís de Co­
rella. Hom atén a la morfologia nominal i a la 
determinació nominal, i revisa l'article definit, 
els possessius i els demostratius; hom pren en 
consideració els pronoms personals. Final­
ment, hom para atenció a la morfologia verbal. 
• Marínela García Sempere (Universitat 
d'Alacant): Algunes connexions entre l'obra reli­
giosa i l'obra profana de Joan Roís de Corella: U'O-
ració' i la prosa mitològica 'La història de Leànder i 
Hero'. Estudi sobre algunes connexions que 
veu l'autora entre l'obra religiosa i l'obra pro­
fana de Joan Roís de Corella, en concret quant a 
l'Oració i la prosa mitològica La Història de 
Leànder i Hero, respecte a les quals hom detecta 
concomitàncies discursives interessants. Tot i 
les diferències que hi ha entre l'obra profana i la 
religiosa de Corella, no es pot afirmar que hi 
haja una tanca infranquejable. 
• Albert Hauf (Universitat de València, Ins­
titut d'Estudis Catalans, Institut Interuniversi-
tari de Filologia Valenciana). Comentari d'una 
obra de Corella. 
• Llúcia Martín Pascual (Universitat d'Ala­
cant) : Les comparacions de tema animal relaciona­
des amb el desengany amorós en les poesies de Joan 
Roís de Corella ien VEspill' de Jaume Roig. Estudi 
d'algunes concomitàncies que hom ha pogut 
deduir de la lectura de les poesies amoroses de 
Roís de Corella i de VEspill de Jaume Roig. Tot i 
les diferències evidents que hi ha entre els dos 
autors, hom detecta coincidències quant a les 
comparacions de tema animal relacionades 
amb el desengany amorós en les poesies de 
Corella i en l'obra de Roig. Tots dos compar­
tien el bagatge de la filosofia moral de llavors. 
• Josep Martines (Universitat d'Alacant): 
Aspectes del lèxic de Corella. Anàlisi dels trets 
d'arrel popular de Joan Roís de Corella. 
• Tomàs Martínez(Universitat Jaume I, 
Institut Interuniversitari de Filologia Valen­
ciana): [títol no confirmat, però temàtica ja 
parlada]. Comentari de la Balada de la garsa i 
l'esmerla. 
• Josep Lluís Martos (Universitat d'Ala­
cant): 'Utpictura poesis': els mantells de les dees­
ses en 'Lojohíde París' de Roís de Corella. L'Edat 
Mitjana, amb el seu filtre particular, fa de la 
mitologia un tema recurrent en tots els seus 
vessants artístics. Dins aquest complex uni­
vers de referències culturals que impregna tots 
els àmbits, s'ha d'emmarcar la descripció dels 
mantells de les deesses de Lojohíde París core-
llià, tan minuciosa i preciosista que podríem 
estar temptats de catalogar-la com a èefrasi. 
• Rafael Mérida (Universitat de Barcelona): 
Comentaris a l'entomde la primera difusió impresa 
de Joan Roís de Corella. Estudi sobre la difusió 
impresa de Joan Roís de Corella. Hom té en 
compte la doble faceta de traductor i de crea­
dor, així com també el desenvolupament de 
l'anomenat estil de valenciana prosa en el con­
text històric en què es desenvolupa. L'obra de 
Corella, una de les primeres víctimes de la 
galàxia Gutenberg, podria ser mesurada dins els 
termes d'influència del nou invent, tant pel 
que respecta a la multiplicació del text en si 
mateix com pel que respecta a la consciència 
autorial. 
• Curt Wittlin (Universitat de Saskatche­
wan, Saskaton, el Canadà): La 'Història de Josef' 
de Joan Roís de Corella: traducció amplificada i-
retoricada del text bíblic. Anàlisi traductològica 
de la Història de Josef de Joan Roís de Corella. 
Hom té en compte de quina manera ha tras­
lladat Corella l'original bíblic, és a dir, els can­
vis que hi ha hagut: quant al contingut i quant a 
l'estil, i tant si es tracta d'omissions com si són 
afegitons. 
cloenòa 
J oan Fuster, en Llibres i problemes del Renai­
xement (1989), cridava l'atenció en el fet que 
"resulta molt sospitós el ràpid oblit en què cau 
la figura de Roís de Corella immediatament 
després de la seva mort, inexplicable si tenim 
en compte l'enorme prestigi —i fins i tot popu­
laritat— de què havia gaudit en vida". 
Esperem, entre tots plegats, contribuir a 
poder millorar una mica la nostra coneixença 
sobre Joan Roís de Corella. 
NOTES 
1. No tardarà gaire a veure la llum l'edició crítica del Tirant lo 
B/ancque, a cura de Joan Perera, publicarà l'Editorial Bar­
cino, en la seua col·lecció Els Nostres Clàssics. 
2. Barcelona, Quaderns Crema, 1988, p. 145-180. 
3. Barcelona, Biblioteca Catalana. 
4. Castelló, Sociedad Castellonense de Cultura, 1 921. 
5. València, Albatros [3i4, 1983 i diverses reimpressions 
més], 
6. València, del Cénia al Segura, 1985. 
7 Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [PAM], 
1985. Antoni Ferrando en va fer una ressenya a Caplletra, 
2 (1985), p. 134-136. 
8. Barcelona, Edicions 62,1995. 
9. Dins Antoni Ferrando i Albert-Guillem Hauf Valls (eds.), 
Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, III, 
Barcelona, Departament de Filologia Catalana (Universitat 
de València)/AILLC/PAM, 1991, p. 195-223. 
10. A sol post. Estudis de Llengua i Literatura, 3, Alcoi, Editorial 
Marfil (col·lecció Vniversitas), 1995, p. 257-268. 
11. Revista de Filología Románica, 6 (1989), p. 97-109. 
12. Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 
53 (1991-1992) [1993], p. 59-80. 
13. Antípodas, 5 (1993), p. 47-59. 
14. Dins Miscel·lània Jordi Carbonell, 1, Barcelona, PAM, 
1991, pp. 25-43. 
15. Dins Laia Climent (coord.), Centenaris medievals, El Temps, 
668 (7-4-97), 52a-53c. 
16. AVUI (diumenge, 12-1-97), 47 ad. 
17. Dins Laia Climent (coord.), Centenaris medievals, El Temps, 
668 (7-4-97), 54 ab. 
18. Dins Laia Climent (coord.), Centenaris medievals, El Temps, 
668 (7-4-97), 60 ab. 
19. Dins Joan Fuster, Obres completes, 1, Barcelona, Edicions 
62,1968 [1975], p. 285-313. 
20. Dins Albert Hauf, D'Eiximenis a sor Isabel de Villena. Apor­
tació a l'estudi de la nostra cultura medieval, Barcelona, 
IFV/PAM, 1990. 
2 1 . Dins Joan Fuster, Poetes, moriscos ¡capellans, València, Eli-
seu Climent, 1962 [1986], p. 9-82 [reed. en Joan Fuster, 
Obres completes, I, Barcelona, Edicions 62,1968 [1975], 
p. 317-390]. 
22. Dins Miscel·lània Badia i Margarit, 3, Barcelona, PAM, 
1985, p. 157-178 [reeditat en Germà Colon, Problemesde 
la llengua a València i als seus voltants, València, Universi­
tat de València, 1987,p. 85-102]. 
23. Dins Miscel·lània Germà Colon, 1, Barcelona, PAM, 1994, 
p. 93-110. 
24. Agraïsc el premis de l'Editorial Marfil, S.A., així com també 
la bona disposició de l'AVUI pera fer-se'n ressò. 
Hi ha més iniciatives editorials, com ara el volum de l'Anuari 
de l'Agrupació Borrianenca de Cultura que, coordinat per 
Tomàs Martínez Romero (Universitat Jaume I), estarà dedi­
cat a la nostra literatura medieval, centrat especialment en 
el segle XV, i també contindrà estudis sobre Joan Roís de 
Corella.