Realismo e Naturalismo em Narcís Oller

Prévia do material em texto

Pilar Prim, de Narcís Oller
1. Realisme i naturalisme en l’obra d’Oller
El realisme es proposa reproduir amb el màxim d’objectivitat la realitat social contemporània amb Stendhal com un dels seus màxims representants. Encara que també ho son altres com Flaubert, Charles Dickens o Tolstoi Les obres més realistes de Narcís Oller són La Papallona i La febre d’or.
Els trets principals de la novel·la realista són:
· Observació imparcial de la realitat: observació freda i imparcial de la societat. Aquest aspecte no ho segueix Oller a Pilar Prim ja que no es mostra imparcial amb els personatges, ni amb certs episodis de la novel·la com el desenllaç.: Observaci·la realista s d
· Versemblança: ha de semblar realitat. Característica present a la novel·la tant en els personatges com en les situacions que es donen.
· Psicologia complexa: els personatges tenen una psicologia complexa i evolucionen al llarg de la narració. A Pilar Prim, els personatges són rodons, caracteritzats d’una manera progressiva al ritme de les circumstàncies de l’obra. Ex: La Pilar Prim o en Deberga.
· Valor documental: la novel·la és un mirall de la societat coetània de l’autor i té un valor sociològic i històric així com una crítica social. A Pilar Prim la societat és una representació de la societat burgesa del segle XIX-XX
· Novel·la burgesa: reflecteix els problemes i les aspiracions de la burgesia. La ciutat, és l’escenari principal de les històries. La burgesia de l’obra de Narcís Oller es reflectida en l’ús del castellà, i en els ambients propis de la burgesia Barcelonina. 
· Objectivisme narratiu: l’autor no pot interferir en el relat amb les pròpies opinions i comentaris. Cedeix la veu a un narrador omniscient en tercera persona impersonal i objectiu. 
· Descripcions minucioses: contribueixen a construir la imatge de la realitat dins la ficció novel·lesca. Narcís Oller dedica molta part de la seva obra realista a les descripcions, sobre tot, a Pilar Prim. 
· Diàlegs: donen realisme i vivor a la història que s’explica. Característica observable a Pilar Prim.
El naturalisme està basat en teories científiques i filosòfiques de l’època, plantejant una concepció de l’ésser humà i un estudi del comportament d’aquest. El corrent va ser iniciat pel novel·lista francès Émile Zola.
S’ha dit que Pilar Prim suposa l’abandó definitiu del naturalisme per part de Narcís Oller.
La bogeria és l’obra més naturalista de Narcís Oller.
Els trets bàsics del naturalisme són:
· Determinisme: Segons el qual la persona no és lliure perquè actual impulsada per l’herència biològica i per la societat.
· Influència de la ciència experimental: el novel·lista ha d’experimentar amb els personatges, col·locar-los en determinades situacions i analitzar el que observa per trobar les causes dels seus actes.
2. Evolució
Narcís Oller va començar a escriure en castellà, però al 1879 publica un recull de contes en català l’èxit del qual l’empeny a continuar escrivint i el 1882 edita La papallona (1882), la seva primera novel·la, a mig camí entre el realisme i el romanticisme.
Més tard publica L’escanyapobres (1883), una síntesi entre imaginació i realisme. A continuació, Vilaniu (1885), que inclou molts elements de la vida social i política del moment històric. 
La febre d’or (1890-1892) és la seva quarta obra, la més ambiciosa, que pot considerar-se com el cim de la narrativa realista catalana. 
En canvi, una de les seves principals novel·les, és La bogeria (1898), obra naturalista on es planteja un debat sobre si Daniel Serrallonga, el protagonista, és boig per herència biològica o perquè la societat l’hi ha fet tornar boig.
Després de La bogeria va haver un silenci d’Oller fins al 1906, quan publica la seva darrera novel·la, Pilar Prim (1906), que està centrada en l’estudi psicològic d’una vídua lliga a l’usdefruit. Aquest silenci cal entendre’l com un fructífer lapsus, ja que els seus guies literaris Josep Yxart i Joan Sardà van morir, i eren qui l’havien orientat i estimulat en la seva feina com a escriptor. Durant aquest lapsus hauria anant elaborant la darrera novel·la que suposaria un desmarcant dels pressupòsits naturalistes i un plantejament del punt de vista que suposa una novetat en la seva trajectòria per tal d’afegir-se al panorama literari del moment, dominat pel modernisme.
Finalment, després d’aquesta obra, Oller es dedicarà a les traduccions teatrals i a la redacció de les seves Memòries literàries, que no veuran la llum fins trenta anys després de la seva mort. 
3. La literatura catalana el 1906
Durant el temps en què Oller no va escriure, el panorama narratiu català es trobava en transformació. A principis del segle XX, la novel·la modernista brillava amb obres plenament madures, amb els paisatges com a símbols i un vocabulari més ric. Per altra banda, els noucentistes anaven donant entrada del seu programa, on la novel·la no hi té cabuda i on la poesia és el gènere primordial. Aquest fet, quedava constatat amb la glossa d’Eugeni d’Ors titulada “Sobre la novel·la” en què assenyalava la mortal crisi per què estava travessant el gènere literari de la novel·la.
Noucentisme: Moviment cultural i ideològic que es va presentar a Catalunya a l’inici del segle XX caracteritzat per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i del artistes.
Modernisme: Moviment politicocultural de finals del segle XIX i inici del XX basat en aconseguir una cultura moderna i nacional a través de l’ús de materials innovadors. 
4. Romanticisme, realisme i modernisme a Pilar Prim
Encara que Oller es declarava “absolutament refractari” al modernisme, admirava alguns dels seus autors, sobretot Víctor Català, autora de Solitud. 
Aquesta influència es manifesta de diverses maneres a Pilar Prim. La principal és el nou tractament que Oller fa del paisatge. Una altra influència es l’ús d’un vocabulari més ampli que el que Oller havia emprat amb anterioritat. 
Pel que fa al romanticisme, encara que l’estètica de Narcís Oller estava fonamentada en el realisme, té un fort rerefons romàntic. Per exemple, la manera com caracteritza els personatges, bons (la Pilar i en Deberga) i dolents (l’Ortal o la Pomposa). També el caràcter romàntic de la protagonista és un factor que fa a la obra ser més romàntica. 
Els factors realistes a Pilar Prim són a més dels trets característics de la novel·la realista, la caracterització de la societat coetània, com una novel·la de costums, tal qual el subtítol de l’obra indica. La relació de l’argument de la novel·la amb altres obres realistes Europees, com Madame Bovary, La Regenta o Anna Karenina. 
5. Elements romàntics de l’argument i del personatge protagonista
Pilar Prim és una novel·la realista, però en el seu argument es poden trobar elements propis del romanticisme.
Pilar, la protagonista, és una personatge al qual els altres protagonistes descriuen com a romàntica, guapa alegre i elegant. 
La trama d’amor entre la Pilar i en Deberga també és un element romàntic, ja que és un amor passional convertit en el màxim valor, per sobre de les condicions socials com la riquesa, l’amor o l’usdefruit.
El fet que a la novel·la és mencionin nomes con Heine o Chopin, representants del romanticisme, també s’afegeix com a element romàntic. 
6. El realisme ambiental i social i la condició social.
Pel que fa al realisme ambiental, Oller retrata els paisatges tal qual són en la realitat a la novel·la, nomena carrers de l’eixample Barceloní i zones de la muntanya de Cerdanya com Font-Romeu. 
Pel que fa a la societat Narcís Oller, reflecteix la burgesia de l’època amb els seus costums i les seves qüestions, on a més fa un anàlisi social i moral sobre aquesta. Ja que la condició de la dona durant aquesta època era estar subordinada a l’home, i en solitari la dona no podia actuar ja que depenia econòmicament de l’home.
7. El pretext legal
Un dels temes més recurrents a Pilar Prim, és el tema econòmic. On una vídua està lligada a l’usdefruit del seu difunt marit, fet al qual està lligada la trama de la novel·la. Davant aquesta situació, la Pilarpren una actitud de submissió, ja que es debat entre l’estabilitat de la vida burgesa o el trencament amb una societat utilitarista que li impossibilita crear un projecte comú amb el seu enamorat. 
8. Oposició entre condicionaments socials i llibertat personal
L’interès econòmic, com a motor dels problemes entre l’Ortal i la Pilar, es lliga a la trama sentimental: com menys poder econòmic, menys possibilitats de llibertat emotiva. Per exemple, l’Elvira es veu lligada a un dot que ha de lliurar el seu futur marit per a poder casar-se. En Deberga, depèn econòmicament de la seva tia i quan aquesta es casa en Deberga es queda sense poder econòmic. La Pilar, està lligada un usdefruit que li impossibilita estar amb una altre home sense haver de renunciar l’herència. 
A més, la societat burgesa del segle XX estava lligada a uns pensaments cristians, on estava mal vist que una soltera o vídua tingués relacions amb homes, encara que fos d’amistat.
Per tant, el lligam econòmic o social impedia la llibertat personal dels burgesos de l’època, concretament del sector femení. Fet, que imita la societat en la qual convivia Oller.
9. Estructura
L’obra té una estructura dual. Pel que fa als espais, la primera part, que són els set primers capítols, passa a Puigcerdà durant l’estiu i son espais oberts. Els nou capítols restants, són la segona part i tenen lloc a Barcelona durant la tardor i l’hivern, part caracteritzada pels espais tancats. Cal tenir en compte que el punt d’inflexió de la novel·la té lloc amb la mort del pare de la Pilar.
A l’itinerari més personal, la novel·la també esta dividida en dues parts, la primera part a la Cerdanya, on es produeix un esplai sentimental d’amor (entre mare i filla pel Deberga), de gelosia per part de la Pomposa, de desengany per part del Rosendo, d’atracció cap a la Pilar, de penediment d’en Deberga cap a la Pomposa...
I una segona part basada en la conflictivitat familiar, entre la Pilar i l’Ortal i la Pilar amb l’Elvireta; així com una transformació interior dels protagonistes. La Pilar passa de ser una dona passiva a ser una dona activa i en Deberga passa de la vida de flor en flor i s’enamora de la Pilar, per tan se centra en una noia i deixa de ser un mantingut de la tia Tula.
A més l’obra segueix una estructura lineal, amb el plantejament dos primers capítols) el nus (del capítol II fins al capítol XIII) i el desenllaç (els tres últims capítols), basat en l’ordre cronològic on no hi ha retrocessos temporals.
10. Escenaris i estacions
Pel que fa al escenaris, els dos escenaris bàsics són la muntanya: la Cerdanya, durant la primera part de la novel·la. Escenari basat durant l’estiu, des del juliol fins al setembre. Durant l’estada dels protagonistes a la Cerdanya l’habitacle en el qual tenen lloc els esdeveniments és el xalet dels Ortal a Puigcerdà, encara que també el tren o Font-romeu són dos escenaris cardinals per al desenvolupament dels fets. Mentre que a la segona part els escenaris es produeixen a la ciutat de Barcelona, durant la tardor i l’hivern, durant la segona part es produeix un salt fins al casament de l’Elvira, des del setembre fins al març vinent. L’escenari més important de la segona part, és principalment la casa de la Pilar, encara que altres espais importants són el pis d’en Deberga, la casa de la Clotilde Pons, el teatre o la fàbrica.
El temps narratiu de la novel·la és per tant, de vint mesos.
11. Caràcter del capítols
A Pilar Prim, el capítols estan dividits per els capítols de la primera part, abundants descripcions paisatgístiques de les muntanyes de la Cerdanya, i escenes costumistes centrades en les petites rutines dels estiuejants barcelonins com les excursions o la missa del diumenge. Per tant, el ritme narratiu és lent.
En canvi, els capítols de la segona part, estan carregats d’intrigues amoroses, amb poques descripcions del paisatge urbà i amb un anàlisi més profund dels personatges. En aquesta part, el conflicte bàsic entre la Pilar i l’Elvira amb el Deberga serà l’eix argumental principal, on l’antagonista de la Pilar ja no és la Pomposa sinó l’Ortal. Aquestes intrigues amoroses i emocionals produeixen un ritme narratiu més dinàmic que el de la primera part.
Al primer capítol, l’acció inicia des de la perspectiva d’en Marcial Deberga, i l’objectiu principal és mostrar el perfil de l’advocat, la seva concepció del món i el progressiu descobriment de la Pilar Prim. 
El segon capítol s’organitza a l’entorn del viatge de les dones a la Cerdanya i serveix per perfilar aquest univers femení i per anar descobrint el món interior de les dues dones.
Aquest dos capítols constitueixen el plantejament de la novel·la.
Al tercer capítol comença la part central de la trama el narrador se centra en el nou espai i Oller inaugura l’estil indirecte lliure. A més, apareixen el Roig i es perfilen com els antagonistes.
Al quart capítol, Oller fixa el temps narratiu de les accions i es comença a manifestar el nucli sentimental de la novel·la.
Durant el capítol cinquè amb l’excursió a Font-romeu l’accés a una natura més salvatge comporta una inflexió emocional i un nou conflicte que provoca la fugida d’en Deberga.
Al sisè capítol s’exposa la lluita interna de la Pilar i la rivalitat amb la seva filla. Fet que permet al lector entrar en la intimitat de la protagonista així com injectar dinamisme a la trama.
Al setè capítol s’afegeix el conflicte entre la Pilar i l’Ortal, així com la temàtica econòmica envers les possibilitats de matrimoni.
El capítol vuit suposa un canvi estructural en la novel·la. La protagonista torna a Barcelona i els seus sentiments són contradictoris. Fet que fa que aquest capítol sigui l’equador de l’obra. Ambdós protagonistes, la Pilar i en Deberga han fet una inflexió i el narrador comença a definir-los amb més profunditat.
El novè capítol se centra en la figura de l’advocat i en el seu enamorament cap a la Pilar, creant així una pausa narrativa.
Durant el desè capítol es retorna al món emocional de la Pilar Prim, en els seus dubtes i contradiccions. A més es mostra la ruptura de la relació entre mare i filla.
El capítol onzè es tracta d’un capítol basat en una trama fulletonesca o de comèdia burgesa on la protagonista evoluciona.
En canvi, al capítol dotzè els personatges principals són condicionats pels afers dels secundaris, amb l’objectiu de fer madurar els caràcters dels protagonistes.
Finalment, el capítol tretzè, marca el que serà el desenllaç amb la rivalitat de l’Ortal i la Pilar, fet que porta a la protagonista a revelar-se.
Als últims tres capítols, Oller està fent fluir els nuclis temàtics de cara a una solució. Amb un final obert, però amb connotacions negatives, es posa l’amor com a alliberador de les subordinacions humanes i com a garantia de llibertat i d’identitat individual. 
12. El punt de vista narratiu: omnisciència i aproximació al punt de vista del personatge
Pilar Prim, barreja tècniques narratives: narració, descripció i diàleg.
Pel que fa al narrador, és un narrador omniscient, coneixedor del món interior dels personatges. En canvi, de vegades és un narrador testimoni on no vol donar més informació, només la informació adquirida de l’observació.
Oller fa ús de l’estil indirecte lliure per a que es produeixi una aproximació al punt de vista del personatge. L’estil indirecte lliure consisteix en una barreja de la veu del narrador i la d’un personatge, sense nexes verbals. S’utilitza per a fer anàlisis psicològiques, entrant a l’interior dels personatges.
13. Psicologisme
Encara que la novel·la psicològica arribarà més tard, Narcís Oller ja fa una novel·la centrada en l’estudi del món interior dels personatges i la seva evolució. Quan Oller escriu Pilar Prim, paral·lelament hi ha un creixement de l’interès per la psiquiatria i pels manicomis com a hospitals dedicats a malalties mentals. L’escriptor aconsegueix aquest anàlisi psicològic gràcies a l’estil indirecte lliure. 
Per tant, es tracta d’una nova fórmula narrativa.
14. El paisatge com a correlat
El paisatge a Pilar Prim té un gran paper,ja que Narcís oller l’empra com a mètode per a establir una correspondència amb els estats d’ànims de qui els observa, sovint és una experiència de trànsit de l’evolució dels personatges i constitueix un alter ego d’aquests. Per tant, Oller fa ús d’aquest paisatge per a caracteritzar els principals personatges des del seu punt de vista i d’aquesta manera mostrar les emocions. A més, segueix la linealitat de l’argument. 
15. Treball sobre la llengua
Marcís Oller reprodueix els usos lingüístics del seu entorn, en especial els de Barcelona. Són diàlegs de gran naturalitat, semblen espontanis.
Però els noucentistes van considerar que era un llenguatge de baixa qualitat. També s’hi afegeixen a aquesta opinió Joan Fuster i Caziel.
Cal tenir present el context de finals del s.XIX i principis del XX, en el qual convivien opinions i pràctiques diferents respecte dels model lingüístic a seguir. No es disposava d’una llengua codificada. 
Ortografia i fonètica:
· No hi ha cap mena de presència de la varietat vallenca.
· Escriu en un barceloní central.
· Adapta el parlar propi de la Cerdanya quan la novel·la se situa a Puigcerdà, amb paraules com: “aixins”, “gabí”, “melitar”...
· Segueix les normes ortogràfiques del català escrit dels autors de la Renaixença.
Morfologia: empra formes pròpies del registre col·loquial barceloní. A més utilitza formes maternes.
Sintaxi:
· Utilitza moltes construccions de gerundi.
· Utilitza preposició per a introduir un complement directe de persona.
· Els escriptors de la renaixença estaven més preocupats pe lèxic i l’ortografia que no pas per la sintaxi.
Lèxic:
· Utilitza castellanismes (marcats en cursiva)
· Fa ús de neologismes i préstecs (Gal·licismes, anglicismes, italianismes i llatinismes)
· Evita els vulgarismes
El llenguatge també és una imitació de la novel·la realista espanyola (prosa castellana). I utilitza una llengua literària que és una síntesi equilibrada entre el català liderar i el català col·loquial. 
16. Descripcions: precisió i suggestió
Per fer les descripcions, Oller mostra un especial interès per les gammes de colors i els contrastos de llum. A més, l’estil d’aquestes descripcions és retòric, amb frases llargues i amb un vocabulari variat i culte. 
A més Oller, intenta emprar el paisatge com a correlat dels ànims dels protagonistes.
17. Elements simbòlics: la lluita entre la Madonna i Venus.
Amb la presència de la Venus i de la Madonna al despatx d’en Deberga és contrasta l’atractiu de la Pilar. 
Per una banda, té un “aire angelical, melangiós i distingit” com la Madonna de Sarto, que mostra la idealitat de la Pilar, molt més pudorosa i espiritual. Per l’altra banda, la Venus, que per a la Pilar sota el caparró de gata maula ensenyava deshonestament les turgències superfines de son nu i que a més era provocativa i pagana; posant en tensió la carnalitat de la Pilar. 
Aquesta lluita actua com a mirall de la dualitat del caràcter de la protagonista.
18. Els personatges
Pilar Prim El personatge de Pilar Prim centra l’atenció de la novel·la i la seva evolució encarna la tesi de l’obra.
És una atractiva vídua d’un quaranta anys amb dos fills i lligada a un usdefruit condicionat al fet que no es torni a casar. La seva evolució gira entorn un home quatre anys més jove de qui s’enamora. És una dona agradable de tracte i de bones maneres. 
Conscient de l’egoisme que conformen el seu entorn, es desenganya, i a partir de la mort del seu pare i del trencament de la relació amb la seva filla comença a transformar-se lentament i amb dificultat.
A mesura que va alliberant-se psicològicament del seu cunyat, va acceptant el seu desig capen Deberga. Aquesta transformació, la va portant a abandonar una concepció del món interioritzada per la societat.
Gràcies a l’ajut de les seves amigues, la Pilar serà capaç d’agafar les regnes de la seva vida i d’aquesta manera renéixer com a persona; passa de ser una dona subordinada a un usdefruit, al seu cunyat i a la societat a ser una dona activa i a jugar un paper més actiu envers la societat.
Marcial Deberga Personatge caracteritzat per una indolència que el seu entorn més proper ha anat agreujant. Amb l’evolució de la novel·la, el perfil d’en Deberga s’anirà matisant progressivament al ritme de la seva relació amb la Pilar. És un home dotat de l’art de la seducció, irresistible. Ja no es tracta de destacar el tarannà desvagat del jove advocat, sinó que per a l’Ortal, en Deberga és, un gandul, un jugador i un tronera. 
Econòmicament, depèn de la seva tia Tula, amb qui viu una vida deslligada del compromís. És un home de món amb els vicis de la riquesa. Quan la tia es casa, en Deberga pren consciència de la seva situació personal ja que encara no s’ha introduït en la vida professional ni en les responsabilitats que se’n deriven.
Elvira L’Elvira és la filla de la Pilar, un personatge que s’oposa a les realitzacions de la Pilar. La filla té el sentit de la realitat que la mare no posseeix i és un personatge que quan s’enamora d’en Deberga s’entendreix. Segons la mare, el caràcter de l’Elvireta és conseqüència de ser fruit d’un matrimoni sense amor. És una noia positiva, utilitarista i pragmàtica. Finalment acabarà assolint una vida sòlida i tranquil·la amb un amor per interès. 
Robert Ortal És representat com la figura d’autoritat familiar. El seu objectiu és el manteniment del patrimoni familiar. Amb quaranta-set anys és un home esquerp, dur i egoista, que actua com a gerent de la fàbrica, a la qual portarà a la ruïna. A més serà el principal antagonista de la Pilar durant la narració.
La resta de personatges són plans, són personatges tipus que fan que els protagonistes evolucionin:
Osita March Forma part del grup d’ajudants per a la consecució dels objectius amorosos de la protagonista i li fa veure les males intencions del cunyat. Està casada amb en Genís Voltes, relleu en la gestió de la fàbrica després de la seva fallida. És una dona optimista, fresca, airosa...
Clotilde Pons Actua com a mediadora entre la Pilar i en Deberga. Té el marit al manicomi i actua solitàriament posant en joc les seves estratagemes per aconseguir la reconciliació dels amants.
Altres personatges plans són l’Amós Echevarría, oposat al caràcter d’en Deberga i que es casa amb l’Elvira. La vídua Roig i el seu fill Rossendo que seran ridiculitzats en la seva caracterització.
19. Rivalitat entre Pilar i Elvira
La rivalitat entre ambdós personatges s’inicia quan coneixen en Deberga i les dos se senten atretes pel mateix home. Encara que amb l’evolució de la novel·la aquesta rivalitat amorosa va desapareixent i es crea una rivalitat per la relació de l’Elvira amb el seu tiet Ortal; ja que la Pilar sent que la relació amb la seva filla ha estat trencada i aquesta només és un titella del seu cunyat.
20. El nom de la protagonista
La Pilar com si prengués consciència de la seva condició, atribueix al seu nom una connotacions simbòliques sobre la seva identitat més profunda. Es tracta d’un pilar que és prim i ha de suportar el pes de la societat que està en contra dels seus sentiments. Cal remarcar que, algunes obres del panorama literari Europeu amb una trama semblant a la de Pilar Prim, també atribueixen al títol de l’obra el nom de el/la protagonista. Com per exemple, Madame Bovary de Flaubert, Oliver Twist de Charles Dickens o Anna Karenina de Tolstói. 
2