14953-Text de l'article-14877-1-10-20060309

Prévia do material em texto

Resum
La disciplina acadèmica de les ciències de la comunicació té un origen molt recent a Àus-
tria, on es va consolidar al voltant del 1970 recollint les aportacions de la Zeitungs-
wissenschaft. La petita comunitat científica austríaca en aquest camp es concentra en els
dos nuclis productors de recerca, les universitats de Salzsburg i Viena. Les principals línies
d'investigació són l'economia i l'estructura dels mitjans, les contribucions a la perspectiva
històrica, i la investigació sobre cultura mediàtica. La recerca austríaca en comunicació
també s'interessa pels efectes de la integració a la Unió Europea, així com per la recerca en
el camp de les relacions públiques, de la pedagogia, de les noves tecnologies i dels produc-
tes audiovisuals de ficció.
Paraules clau: economia i estructura dels mitjans, cultura mediàtica, integració europea. 
Resumen. Los medios de comunicación y las ciencias de la comunicación en Austria
La disciplina académica de las ciencias de la comunicación tiene un origen muy recien-
te en Austria, donde se consolidaron alrededor del 1970 recogiendo las aportaciones de
la Z e i t u n g s w i s s e n s c h a f t. La pequeña comunidad científica austríaca en este campo se con-
centra en los dos núcleos productores de investigación, las universidades de Salzburg y
Viena. Las principales líneas de investigación son la economía y la estructura de los
medios, las contribuciones a la perspectiva histórica, y la investigación sobre la cultura
mediática. La investigación autríaca en comunicación también se interesa por los efec-
tos de la integración en la Unión Europea, así como por la investigación en el campo de
las relaciones públicas, de la pedagogía, de las nuevas tecnologías y de los productos
audiovisuales de ficción.
Palabras clave: economía y estructura de los medios, cultura mediática, integración europea.
Abstract. The mass media and the communication science in Austria
The academic discipline of communication science is a very young one in Austria, where
it took shape around 1970 in the form of Z e i t u n g s w i s s e n s c h a f t. The small scientific com-
Anàlisi 21, 1997 49-69
Els mitjans de comunicació i les ciències 
de la comunicació a Àustria*
Franz Rest
Universitat de Salzburg
* Traduït per M. TERESA SALAZAR
munity working in this field in Austria is centred around two focal points of research:
the Universities of Salzburg and Vienna. Main lines of research are: media economics
and structure, contributions to the historical perspective and research on media cultu-
re. Austrian research on communication also deals with the effects of integration in the
European Union, as well as research in the field of public relations, education, the new
technologies and audiovisual fiction products.
Key words: media economics and structure, media culture, integration in Europe.
0. Introducció
A Àustria els anys noranta han suposat una continuació en la tendència dels
mitjans de comunicació i les ciències de la comunicació cap a la re c e rca apli-
cada i «pràctica». Tot i l'extensa diversificació de camps específics d'investiga-
ció i «l'eliminació de demarcacions», la matèria en conjunt s'ha organitzat per
tal de fixar prioritats per a un nombre més elevat de projectes i sobre períodes
més llargs que en anys anteriors. Són els casos de la història de la comunicació
i de les ciències comparades i culturals de la comunicació («Societal Learning
t h rough the Media», «The Media Cu l t u re of the Second Republic» (1945-
1995) i altres estudis diversos), estudis internacionals comparats dels avenços
e u ropeus en el sector de la comunicació amb especial atenció a l'accés d'Àustria
a la Unió Eu ropea, investigació de la cognició i l'impacte dels mitjans i, des de
comencament dels noranta, la subdisciplina de «l'economia dels mitjans». Per
reunir dades sobre els mitjans i les ciències de la comunicació a Àustria, es va esta-
blir una base de dades. Va ser dissenyada, aval·luada i duta a terme sota el nom
de KO M D AT (Kommunikationswissenschafliche Da t e b a n k) per l'Institut de
Periodisme i Ciències de la Comunicació (IPK) de la Universitat de Salzburg,
i va contribuir a la realització del quart «Media Re p o rt» (Informe dels Mi t j a n s
de Comunicació). En aquests últims anys, les noves tecnologies de la infor-
mació i la comunicació han estat objecte d'un cre i xent interès científic. Pa r a l · l e l a-
ment, un conjunt d'estudis individuals han cobert diferents àrees de la matèria.
Orientada comercialment, la ciència de la comunicació ha desenvolupat a més
els seus instruments «clàssics» d'investigació (Optima, Media Analysis, etc.) i va
començar a provar i introduir nous mètodes de mesurament d'espectadors a la
televisió ( sobretot el mètode «Teletest» per l'ORF) i de radiooients. Els estudis
esmentats en aquest article re p resenten només una selecció de l'extensa gamma
d'estudis en les ciències de la comunicació. Malgrat tot, aquests estudis pro-
porcionen una visió general representativa de subdisciplines individuals.
1. Context cultural i sociopolític
La República d'Àustria és una federació de nou Estats (Viena, Ni e d e r ö s t e r-
reich, Burgenland, Ob e r ö s t e r reich, St e i e r m a rk, Kärten, Salzburg, Ti rol i
Vorarlberg). Actualment la seva població total supera els vuit milions de persones.
50 Anàlisi 21, 1997 Franz Rest
El 1995 Àustria es va integrar a la Unió Eu ropea. Cinc partits tenen re p re s e n-
tació al Parlament (Na t i o n a l ra t): el Pa rtit Social Demòcrata d'Àustria (38% del
vot a les últimes eleccions), el Pa rtit del Poble austríac (28%), el Pa rtit de la
L l i b e rtat Austríaca (22%), el Fòrum Liberal (6%) i el Pa rtit Ve rd (5%). La coa-
lició de govern dels socialdemòcrates i el Partit del Poble té la majoria de dos
terços requerida per canviar la legislació constitucional. La immensa majoria
de la gent parla l'alemany. Hi ha quatre petites minories: eslovens (principalment
a Kärnten i St e i e r m a rk), croats (a Burgenland), hongaresos i romanesos. Les
responsabilitats administratives són compartides entre la Federació i cadascun
dels estatsregió. L'administració de la ciència és responsabilitat de la Fe d e r a c i ó
i depèn del Ministeri de la Ciència, el Tr a n s p o rt i les Arts. L'Acta d'Or g a n i t z a-
ció de la Un i versitat del 1993 pre veu un grau més elevat d'autonomia per a les
u n i versitats. Està previst que l'Acta serà plenament efectiva a principis del segle
que ve (fins ara ha estat posada en pràctica per molt poques universitats).
2. Antecedents històrics
La disciplina acadèmica de les ciències de la comunicació a Àustria té un origen
molt recent. Va néixer sobre unes extenses bases ben recentment, el 1970.
D'instituts universitaris de Periodisme i Ciències de la Comunicació n'hi ha
només a les universitats de Viena i Salzburg. Abans dels setanta, la inve s t i g a-
ció a Viena havia estat històricament i majoritàriament orientada per la «Ciència
dels Periodisme» (Ze i t u n g s w i s s e n s c h a f t). El 1942, durant el règim nazi i subor-
dinat a ell, fou creat l'Institut de les Ciències del Periodisme (ara l'Institut de
Periodisme i Ciències de la Comunicació) a la Un i versitat de Viena, amb la
inclusió d'una càtedra. 1961 va veure la fundació de l'Institut de Periodisme i
Teoria de la Comunicació (des del 1978 l'Institut de Periodisme i Ciències de
la Comunicació) a la Universitat de Salzburg, una altra vegada amb una càte-
dra. De càtedres addicionals a les esmentades només se'n van crear el 1987
( Salzburg) i el 1993 (una de cada a Viena i Salzburg). En els anys setanta i vui-
tanta tots dos càrrecs van ser ocupats per alemanys de l'Oest (Kieslich 1969-
71 a Salzburg, Schmolke des del 1973 a Salzburg i Langenbucher des del 1978
a Viena). Des dels vuitanta, les últimes tendències angloamericanes en Ciències
de la Comunicació van ser assumides conjuntament amb col·legues europeus
i es van intensificar fora dels països de parla alemanya. 
Depenent del focus cientìfic,hi havia nombrosos contactes acadèmics amb
col·legues del nord i de l'oest d'Eu ropa, d'EUA i de França, però també de
l'Europa Central i de l'Est, Latinoamèrica, Àfrica i Àsia.
A principis dels vuitanta, fou dut a terme un important projecte d'inve s t i-
gació interdisciplinar sobre la qüestió de les possibles re p e rcussions de la intro-
ducció d'un nou mitjà de comunicació a Àustria (coordinador del pro j e c t e :
Hanz Heinz Fabris, IPK Salzburg). Va reunir investigadors en comunicació de
Viena i Salzburg i, sobretot, va significar també la cooperació amb científics
de camps afins (economistes, científics polítics, sociòlegs, investigadors d'IT) .
Avui està justificat també afirmar que les Ciències de la Comunicació austría-
Els mitjans de comunicació i les ciències de la comunicació a Àustria Anàlisi 21, 1997 51
ques estan «cada cop més especialitzades, diversificades i són més pluralistes
quant als temes estudiats i als enfocaments utilitzats —tot això al costat de l'an-
tecedent de l'ampli comú denominador dels mitjans i les ciències culturals»
(Fabris, 1993: 420). Al mateix temps. les activitats a la petita comunitat cien-
tífica d'Àustria estan connectades entre si, cosa que es reflecteix en el fet que
científics tant de Salzburg com de Viena són membres de l'Associació Au s t r í a c a
de Periodisme i Ciències de la Comunicació i l'Associació Austríaca de Temes
Relacionats amb Comunicació.
3. Distribució territorial de la investigació
Encara avui la comunitat científica d'Àustria és molt petita. Entre la universi-
tat de Salzburg i la de Viena juntes només hi ha 23 càtedres permanents per a
científics a les àrees de periodisme i ciències de la comunicació. A Salzburg hi
ha ara tres càtedres (Michael Schmolke, des de 1973, Hans Heinz Fabris, des
de 1987 i Ma n f red Knoche, des de 1993), a més de vuit places permanents per
a personal científic (Benno Si g n i t ze r, Ku rt Lu g e r, Ursula Ma i e r - R a b l e r, Alois
Pl u s c h k owitz, Thomas St e i n m a u re r, Gabriele Si e g e rt, Rudi Re n g e r, Karin
Kirchner, Wilfried Scheschy i Franz Rest), algunes de les quals són comparti-
des a temps parcial. A Viena hi ha dues càtedres (Wolfgang Langenbucher i
Thomas A. Bauer), dos professors (a u s s e ro rdentliche Pro f e s s o re n) (Ma x i m i l i a n
Gottschlich i Peter Vitouch), a més de vuit places científiques (Roland Ku rk a rt ,
Ma n f red Bobrow s k y, Klaus Lojka, Hannes Haas, Fritz Hausjell, Johanna Do re r )
i dos càrrecs permanents actualment vacants. A més, en tots dos instituts uni-
versitaris, uns quants científics joves estan empleats de manera no permanent
en projectes d'investigació. Aquest petit nombre de personal hauria de ser vist en
relació amb un total d'aproximadament 8.000 estudiants dels instituts de
Salzburg i Viena. L'actual nombre anual de graduats (M.A.) és menys de 200
i amb unes 20 tesis doctorals (Ph. D.) cada any.
A la Un i versitat de Klagenfurt (Kärnten) hi ha l'Institut de Te c n o l o g i a
Ed u c a t i va i Mitjans de Comunicació Pedagògics (Unterrichtstechnologie und
Me d i e n p ä d a g o g i k), que va ser rebatejat com a Institut de Comunicació i
Investigació de Mitjans el 1996. Si bé no s'hi ofereix una plena carrera acadè-
mica en Periodisme i Ciències de la Comunicació, s'hi pro p o rciona la possibi-
litat d'escollir «Comunicació dels Mitjans» com una matèria secundària en unió
amb altres carre res. Aquest últim institut universitari focalitza la seva inve s t i g a c i ó
principalment en mitjans de comunicació pedagògics i tecnologia educativa .
Tanmateix, la investigació comunicativa a Àustria no es limita als dos
instituts universitaris esmentats. Més ben dit, està també dirigida per inve s-
tigadors individuals a temps parcial i científics de disciplines pro p e res (sociò-
legs, psicòlegs, economistes, filòlegs, juristes). És difícil distingir qualsevo l
distribució geogràfica de temes específics, metodologies o prioritats d'in-
vestigació. Les activitats científiques següents poden ser trobades tant a Vi e n a
com a Salzburg: investigació comunicativa històrica, investigació sobre comu-
nicació i cultura, comunicació política, investigació sobre periodisme, re l a-
52 Anàlisi 21, 1997 Franz Rest
cions públiques i mitjans audiovisuals. Potser hi ha una lleu inclinació cap
a l'economia dels mitjans de comunicació i les analisis de dades estru c t u r a l s
a Salzburg, mentre que a Viena hi hauria una tendència a favor d'estudis
cognitius psicològicament orientats.
4. Els temes de la investigació en comunicació. Línies d'investigació
(L'ordre en el qual estan enumerades no implica cap jerarquia quantitativa ni
qualitativa).
4.1 Economia dels mitjans de comunicació
El programa interdisciplinari més ampli d'investigació a l'àrea de les ciències de
la comunicació a Àustria fins ara fou iniciat en el l'Institut de Periodisme i
Ciències de la Comunicació de Salzburg (IPK). Va ser coordinat per Peter A.
Bru c k1 i es va iniciar amb una fase de recollida de dades i anàlisi entre 1990 i
1993. El programa es titulà «L'economia i el futur dels mitjans impresos». La
segona fase, que continuà a la primavera de 1993, va consistir en una re v i s i ó
de les dades. El programa d'investigació va implicar nombrosos participants de
d i f e rents disciplines científiques d'Àustria i d'altres països europeus. A través
d'aquest estudi internacional comparatiu va ser possible descriure la indústria
de la premsa austríaca amb els seus factors determinats per a les estru c t u res de mer-
cat i el comportament respecte a països com Suïssa, Alemanya, els Països Ba i xo s ,
Suècia, etc. També es va permetre que científics i becaris intensifiquessin el seu
diàleg i es va produir una transferència d'experiències entre científics, polítics i
n i vells pràctics dels mitjans. El programa d'investigació va ser desenvolupat entre
científics del camp dels mitjans de comunicació, experts becaris dels mitjans i
el Ministeri Federal de Ciència i In vestigació (BMWF). En el programa, que es
va dividir en setze subprojectes, hi van participar prop de trenta científics.
Els subprojectes van ser:
1. Base de dades
1.1. Recollida de dades/Unitat de les dades (Michael Klinger, Sa l z b u r g ) .
1.2. Estadístiques de premsa i coordinació de dades (Ursula Ma i e r - R a b l e r,
Eric Sutteriutti, Salzburg).
2. Direcció de la indústria de publicacions.
2.1. Estratègies de producte i col·locacions convenients de mercat (Werner
Meier, Michael Schanne, Zurich; Josef Trappel, Viena).
2.2. El mercat publicitari (Peter A. Bruck, Hannes Se l h o f e r, Salzburg; Klaus
Schrape, Daniel Hürst, Basle; Felicitas Girisch, Andreas Büchelhofer,
Viena).
2.3. La distribució en publicitat (Eric Ge re t s c h l a e g e r, Viena; Anton Leinschitz,
Graz).
Els mitjans de comunicació i les ciències de la comunicació a Àustria Anàlisi 21, 1997 53
1. Bruck; Melcher-Smejkal (1993).
2.4. Presa de decisions en els mitjans impresos (Irene Ne voria, Ha m b u r g ;
Susie Walch, Munich).
2.5 Inversions i Fons.
2.5.1. Fons (Willibald Girkinger, Molln-Linz).
2.5.2. In n ovació i In versió (Si e gfried Weischenberg, Ma rtin Löffelholz, Klaus-
Dieter Altmeppen, Monika Pater, Armin Scholl, Münster).
2.6. Simetria de mercat i economia industrial (Karl Alginger, Michael Pe n e d o r,
Viena).
2.7. Estratègies de comunicació.
2.7.1. Una comparació internacional de manifestacions quantitatives (Fe l i c i t a s
Girisch, Viena).
2.7.2. Exe rcicis qualitatius, conceptes per indústria (Andreas Büchelhofer,
Matthias Karmasin, Viena).
3. Política dels mitjans.
3.1. Els mitjans de comunicació i la legislació antimonopolis.
3.1.1. Una comparació sistemàtica: Vies intermèdies per contrarestar la con-
centració dels mitjans (Harald Trettenheim, Klagenfurt).
3.1.2. C o n t rol i models d'impacte (Ge rd Ko p p e r, Günther Rager, Do rt m u n d ) .
3.2. Legislació fiscal (sense assignació).
3.3. Promoció de premsa (Christina Holz-Bacha, Munich (Bochum)).
3.4. Se rveis de correspondència (Erich Gere t s c h l a e g e r, Viena; Anton
Leinschitz, Graz).
3.5. Treball i llei de contractació (Rudolf Mo s l e r, Salzburg; Edith We i n m e i e r,
Viena).
Prèviament a aquest programa d'investigació, Georg Erhmann, a l'In s t i t u t
per a la In vestigació Econòmica de la Un i versitat Tècnica de Zu r i c h
(Eidgenössische Technische Ho c h s c h u l e), havia realitzat un estudi conceptual de l'e-
conomia i el futur de la pre m s a2, que va concloure el 1990. 1994 va ve u re la fun-
dació d'una nova càtedra d'economia dels mitjans a l'Institut de Salzburg de
Periodisme i Ciències de la Comunicació (IPK), que es va atorgar al catedràtic
Manfred Knoche (prèviament a Brussel·les i Berlín).
4.2. Dades estructurals dels mitjans de comunicació
En t re 1989 i 1991 l'Institut de Periodisme i Ciències de la Comunicació
de la Un i versitat de Salzburg havia dissenyat el «Projecte Pilot de Base de
Dades dels mitjans de comunicació—. Realització i Avaluació» (Ma i e r -
R a b l e r / Re s t / St e i n m a u rer), que va servir com la base d'una sistemàtica inve s t i-
gació en l'anàlisi de dades quantitatives dels mitjans d'Àustria i el món de la
comunicació. Entre 1992 i 1996 aquest projecte estava àmpliament desenvo-
lupat dins de la «Base de Dades en Ciències de la Comuncació» (KOMDAT)
54 Anàlisi 21, 1997 Franz Rest
2. Erdmann (1990).
( Ma i e r - R a b l e r / St e i n m a u re r / Sutterlütti) i el «contenidor electrònic» ple de dades.
La base de dades fou el fonament de, per exemple, el «Qu a rt Informe dels
Mitjans de Comunicació d'Àustria» (Steinmaurer, 1993), que ha estat editat i
publicat des de llavors en CD-ROM. És el més recent desenvolupament de la
base de dades KOMDAT, que és el nucli de la línia d'investigació denomina-
da «dades estructurals de la comunicació»3 a l'IPK-Salzburg.
4.3. Investigació comunicativa històricament orientada
La investigació comunicativa històricament orientada ha generat un considerable
n o m b re d'estudis. Tant Viena com Salzburg han dedicat molta de la seva aten-
ció a l'estudi dels desenvolupaments contemporanis a la postguerra. Per men-
cionar-ne uns quants:
Una selecta bibliografia de publicacions austríaques sobre ciències de la
comunicació, abans de la introducció a les universitats austríaques d'aquesta
ciència com un curs acadèmic en sentit propi, ha estat finalitzada en els últims
anys. Així, posseeix una comentada biobibliografia del període de 1848 a 1938
( S c h m o l k e )4. A més a més, des de mitjans dels vuitanta, l'Institut de Pe r i o d i s m e
i Ciències de la Comunicació (IPK) a Salzburg ha fet de «Mitjans i Cu l t u r a
de la Comunicació de la Segona República» una de les seves principals línies
d ' i n vestigació, el segon i el tercer subprojectes de la qual s'han finalitzat ara. El
segon subprojecte es va centrar en «El periodisme austríac després de 1945»
( Fa b r i s / Ha u s j e l l )5, el tercer fou titulat «Cultura del Magazín en la Se g o n a
República» (Schmolke)6. L'IPK de Salzburg també va presentar una exposi-
ció sobre els desenvolupaments històrics dels mitjans de comunicació a
Sa l z b u r g7. Noves publicacions sobre la història de la comunicació inclouen:
una documentació sobre «Treballs publicats independentment per autors aus-
tríacs d'origen jueu des del 1848» (Du c h k owitsch), un estudi sobre «Cu l t u r a
de la Pintura a Àustria des del 1900» (Rathkolb) i sobre «Propaganda antise-
mita dels mitjans de comunicació al 1938 i 1939» (Gottschlich), així com la
« Bibliografia internacional de la Fotografia austríaca» (Haas i altres, 1994),
estudis sobre «Pa rtits polítics i les seves publicacions a Àustria després del
1945» (Schmolke/Fe l d i n g e r, 1994), una tipologia de publicacions legals nazis
fins el 1933 (Du c h k owitsch), la «Documentació, base de dades i manual de
magazins d'austríacs exiliats a Eu ropa (1933/34-1945)» (Langenbucher/Ha u s j e l l
i altres, 1996), un estudi de la història específica del periodisme i les ciències
de la comunicació a Àustria, titulat «L'Institut de Periodisme i Ciències de la
Els mitjans de comunicació i les ciències de la comunicació a Àustria Anàlisi 21, 1997 55
3. Maier-Rabler (1991). 
4. Schmolke (1992).
5. Fabris; Hausjell (1991).
6 . Pel que fa a aquest, vegeu Kaindl: Das Bild der Welt im Pressebild. Kulturgeschichte der ö s t e-
rreichischen Illustrierten und ihrer Fotographie, Vienna und St. Johann im Pongau (en premsa).
7. A: Dopsch; Spatzenegger (eds.) Geschichte Salzburgs. Stadt und Land. Vol. II/3, Salzburg;
capítol XXII Das Salzburger Medienwesen, p. 1963-2004 i 3481-3487.
Comunicació a la Un i versitat de Viena. 50 anys de funcionament» (Langenbu-
ch e r / Hausjell, 1996). Una altra extensa publicació tracta de la indústria de la p u-
blicació i la producció de llibres a Viena durant el període immediat de la post-
guerra. Va ser recopilat per l'Institut de Periodisme i Ciències de la Comunicació
de Vi e n a8.
El 1990 el Centre Històric de Documentació de Premsa de l'Acadèmia aus-
tríaca de les Ciències va iniciar una documentació de diaris a Viena des del
1889 fins al 1945. El primer dels cinc volums planejats ha estat ja publicat: és
el tercer tom sobre premsa diària i mensual en el període de 1918 a 1938 (abas-
tava 149 diaris i 28 publicacions mensuals durant la Primera República)9. Al
principi aquest volum havia de ser ampliat per tal de cobrir també des del 1848
al 1945. Malgrat això, la política de retallar la despesa pública, aplicada pel
Govern Federal austríac, està amenaçant la continuïtat d'aquest projecte i, per
descomptat, la investigació en les ciències de la comunicació en general. Hi ha
una base de dades (Centre d'Informació de Premsa) a la Biblioteca Na c i o n a l
d'Àustria, que ja està disponible i que abasta la documentació sencera del perí-
ode que va des del 1889 fins al 1945 i que pro p o rciona les dades corre s p o-
nents. Un equip d'escriptors a Graz han dut a terme un estudi sobre el retrat dels
jueus a la literatura austríaca entre 1848 i 1914 (Goltschnig/Höfler/Kernma-
ye r / Sp ö rk, 1991). El 1990 la Un i versitat d'In n s b ruck finalitzà un estudi sobre
els magazins austríacs dels anys trenta. L'Institut de Llengua i Literatura
Alemanya de la Un i versitat de Klagenfurt dirigí un projecte d'investigació sobre
« El món dels magazins a Àustria durant l'Ex p ressionisme i l'Ac t i v i s m e »
( A s p e t s b e r g e r / Wa l l a s )1 0. Els historiadors van estudiar la indústria del magazín
en la regió del Danubi entre 1740 i 1800 (Haselsteiner) i l'IPK a Viena re a-
litzà una antologia dels periodistes austríacs de la resistència11.
4.4. Investigació sobre cultura dels mitjans i comunicació
Des de mitjans dels anys vuitanta, una de les principals línies d'inve s t i g a c i ó
en l'Institut de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Un i versitat de
Viena ha estat l'estudi dels «Canvis en les tècniques culturals adquirides sota
la influència de les noves tecnologies comunicatives». Aquest concepte comprèn
una completa sèrie d'estudis: «Què llegeix? Una anàlisi del comport a m e n t
de la lectura a Àustria» (Fritz/Langenbucher); «La lectura dels diaris a Àustria»
( Fritz/Langenbucher); «La transmissió d'informació durant les campanyes elec-
torals. Una anàlisi del comportament de la informació a Àustria il·lustrat pel cas
del Moviment d'Elecció Alternatiu durant les Eleccions Nacionals el 1986»
( Bu rk a rt / Ei s l / Fritz); «Tornant-se un lector. Un estudi del comportament de lec-
tura dels joves a Àustria» (Fritz/Hörburger). L'Associació de Di rectors i Ed i t o r s
56 Anàlisi 21, 1997 Franz Rest
8. Mitterböck; Schwarz (1994).
9. Melischek; Seethaler (1992)
10. Zirkular, Documentationsstelle für neuere österreichische Literatur, 15/1992, p. 4 i següents.
11. Bobrowsky (1990).
de Diaris (VÖZ va encarregar un estudi sobre «Diaris a classe» (Fritz). La Fu n d a c i ó
Be rtelsmann va dur a terme un estudi sobre la «Lectura com a tècnica cultural»1 2.
La segona línia d'investigació més gran de l'IPK a finalsdels vuitanta va ser en
el camp de l'«Ap renentatge social». En aquest context, mereix ser esmentat un
estudi en particular que va ser realitzat durant la commemoració de l'any 1988:
« Ap renentatge històric: 1938/1988 en els mitjans de comunicació. Quins són
els resultats de mirar enre re?». Les celebracions commemoratives de l'any 1988 va n
ser estudiades en dues sèries d'entrevistes, una anàlisi de contingut, un sondeig
de periodistes en una anàlisi de context focalitzat en les teories de l'apre n e n t a t g e ,
amb l'objectiu d'examinar els efectes d'aquestes celebracions (l'estudi es va com-
pletar en els noranta i el projecte va ser conduït per Langenbucher i Rust). Aq u e s t a
línia d'investigació va ser complementada per un estudi sobre «Na c i o n a l s o c i a l i s m e
en la realitat dels mitjans austríacs (1933-1988» (Du c h k ow i t s c h / Ha s s / Ha u s j e l l
i altres). Thomas A. Ba u e r, catedràtic de l'IPK de Viena, està actualment coor-
dinant dos projectes internacionals sobre «Mitjans de comunicació i minories.
La societat dins de les comunicacions multiculturals» i «Ambient en els mitjans
de comunicació». També s'està posant en marxa un estudi viable sobre «La inte-
gració a través dels mitjans» (Hu m m e l / G ö t ze n b ru c k e r ) .
També es van realitzar dos projectes en què es va investigar sobre el tema
de la cultura de la ràdio: «La cultura de la ràdio del demà» (Ba u e r / Ba r a s i t s / Do re r,
1995) i «Ràdio oberta» (Ba u e r / Ma d e r s b a c h e r / S c h n o e t z i n g e r, 1995). La pre m-
sa alternativa fou el tema d'un estudi titulat «L'economia de la premsa alter-
nativa a Àustria» (Dorer i altres, 1992)13.
El catedràtic de la Un i versitat de Viena, Roman Hummel, ha publicat dos
estudis sobre els empleats en la indústria dels mitjans de comunicació: «La
situació dels traficants de rumors dels diaris. La seva posició social i legal»
( 1 9 9 2 )1 4 i «Empleats dels mitjans de comunicació el 1990» (1992). La seva
tesi postdoctoral (1990) va cobrir el mateix camp d'investigació15.
El 1990 l'IPK de Salzburg va dirigir un estudi anomenat «Cr é i xer amb els
mitjans de comunicació» (Luger). Un extens estudi sobre «Canvi cultural i iden-
titat cultural» va ser finalitzat el 1995 (director del projecte: Luger). L'any1993
es va finalitzar un projecte titulat «Comportament cultural i consciència dels
habitants de Salzburg» (Br a n d n e r / Luger). Des de llavors, una de les prioritats
del De p a rtament de Comunicació Internacional i In t e rcultural de l'IPK ha estat
la de «Comunicació i Turisme» (Lu g e r, Rest i altres). Actualment està en marx a
una anàlisi de contingut amb el títol «Turisme a Àustria» (Knoche/Si e g e rt). En
aquest context, els estudis sobre cultura dels mitjans i comunicació de la Se g o n a
República esmentats anteriorment, han de ser citats un altre cop: Ku rt Lu g e r
( Salzburg, 1991) va escriure la seva tesi postdoctoral sobre la història de la cultura
Els mitjans de comunicació i les ciències de la comunicació a Àustria Anàlisi 21, 1997 57
12. Ulrich Saxer; Wolfgang Langenbucher; Angela Fritz: Kommunikationsverhalten und Medien.
Lesen in der modernen Gesellschaft, Gütersloh, 1989.
13. Vegeu també: Dorer; Marschik; Glattau (1993).
14. Vegeu Hummel (1992), p. 211-218.
15. Hummel (1990).
dels joves en la Segona Re p ú b l i c a1 6, Alfred Smudits (Viena, 1990), sobre les
relacions entre tecnologia de la comunicació i les art s1 7, Marie Luise Angere r
( Salzburg, 1996) sobre la investigació dels mitjans de comunicació i el sexe1 8,
Estudis culturals i gèneres. «La qualitat en el periodisme» va ser establerta com
una nova prioritat en la línia d'investigació de l'IPK de Salzburg (tractada en una
gran majoria de tesis doctorals: Fabris, Re n g e r, Rest, Scheschy).
L ' Institut de Tecnologia Ed u c a t i va i Pedagogia dels Mitjans de Comunicació
de la Un i versitat de Klagenfurt (rebatejat com a Institut de Mitjans i In ve s t i g a-
ció de la Comunicació el juliol de 1996) va escollir el tema de «Mitjans de
comunicació —cultura— i societat» com una de les seves principals línies d'in-
vestigació. En aquest context, el 1991 es va finalitzar un estudi sobre la «Pe rc e p c i ó
dels interessos del comunicador i exposicions subjectives de productes medià-
tics» (Boeckmann/Nessmann)19. Així mateix, el 1992 va ser conduït un estu-
di exploratiu i qualitatiu sobre la base d'entrevistes narratives i observa c i ó
p a rticipant. Va abastar cinc famílies de Klangenfurt i es va titular «Com els
nens processen la informació sobre realitats estrangeres en els mitjans de comu-
nicació» (Hi p f l / Stotz). Aquest últim estudi serà complementat per d'altres sobre
educació i comunicació—tema re l l e vant de «la maduresa dels mitjans de comu-
nicació». També est`s en marxa un estudi comparatiu de barreja cultural sobre
l'«Estètica de la violència en pel·lícules populars i la imaginació de la jove n t u t »
(Jagodzinski/Hipfl/Mwenwsi).
L ' Institut d'In vestigació Medicult s'ha centrat en la professionalització i en
la industrialització de la transmissió cultural, un camp d'investigació que ha
generat els tres estudis següents: «La intrusió de mitjans de comunicació inno-
vadors en el sistema de transmissió cultural» (Sm u d i t s / A n g e re r, 1990); «La
industrialització de la comunicació cultural —les seves conseqüències econò-
miques, socials i culturals» (Bontinck, 1990), i «La dimensió cultural dels mit-
jans de comunicació electrònics a Àustria en termes de la seva fundació legal,
organitzativa i econòmica» (1993).
L'Oficina Europea de la Lliga Antideformació de B'nai B'nith va encarre-
gar un estudi sobre les evidències que van envoltar «El Cas Wa l d h e i m »2 0. El
1987 es va finalitzar l'informe d'una investigació sobre actituds antisemites
e n t re la població austríaca. Es va titular «El Cas W com un esdeveniment dels
mitjans —Antisemitisme en els mitjans austríacs» (Go t t s c h l i c h / Ob e r m a i r ) .
4.5. Investigació sobre la UE. La integració i l'estatus de petits països
L'accés d'Àustria a la Unió Eu ropea i les seves possibles re p e rcussions en el
d e s e n volupament dels mitjans de comunicació en aquest país han estat estu-
58 Anàlisi 21, 1997 Franz Rest
16. Luger (1991).
17. Smudits (1990).
18. Angerer (1996).
19. Vegeu Boeckmann; Nessmann (1991).
20. Gottschlich; Obermair (1987).
diats des de diferents disciplines. Alguns dels estudis més importants en aquest
camp són: «El retrat de la realitat de la qüestió austríaca sobre la Unió Eu ro-
pea en els mitjans impresos regionals i supraregionals austríacs» (Hörburger/-
Wi e s i n g e r, 1991), «Les oportunitats dels mitjans de comunicació i les polítiques
culturals en petits països. Una sinopsi comparativa de conceptes, estudis literaris
i entrevistes d'experts en diferents països» (Fa b r i s / Lu g e r / Trappel, 1990)2 1,
«L'impacte de l'accés a la UE dels mitjans de comunicació de masses austrí-
acs» (Fa b r i s / Trappel, 1989), «La integració d'Àustria condueix cap a la UE.
Una avaluació de les re p e rcussions pels empleats en els mitjans de comunicació»
( Lukesch. Institut de Ma c roeconomia de la Un i versitat d'In n s b ruck, 1989,
1992), «La internacionalització dels mercats mediàtics i les seves re p e rc u s s i o n s
s o b re Àustria» (Wuggenig, Institut Internacional d'In vestigació dels Mitjans a
Viena, 1990), «Estru c t u res dels mitjans en una nova Eu ropa. Les estratègies
dels amplis interessos dels mitjans de comunicació» (Wuggenig, 1992),
« L ' Au d i ovisió europea. Fundació i distribució de pel·lícules i televisió a Eu ro p a »
(director de projecte: Kurt Luger, IPK Salzburg).
4.6. Pel·lícules i estudis d'audiovisió
Com una disciplina d'investigació, els estudis austríacs de pel·lícules han estat sem-
p re més aviat insubstancials i encara són dirigits per «majoritàriament científics
a temps parcial» (George Haberl). Però, malgrat això, en últims anys han estat
publicats un nombre d'estudis significatius. L'important incrementd'estudis
d ' a u d i ovisió, a més d'altres aspectes, es reflecteix en el fet que l'Institut de
Periodisme i Estudis de Comunicació a Viena va crear el 1993 un nou pro f e s-
sorat permanent amb un enfocament sobre «Periodisme en els Mi t j a n s
Au d i ovisuals» (Thomas A. Bauer). A l'Institut de Salzburg, aquesta prioritat s'hi
va introduir el 1990. De moment ha estat equipat amb un professorat per un
període de cinc anys, un equip que va ser liderat en un principi pel catedràtic
Si e gfried Zielinski, entre 1990 i 1995, qui llavors, com a director fundador, va
deixar-ho per la nova Acadèmia d'Arts dels Mitjans de Comunicació a Colònia.
Aquest camp d'investigació prioritari ha estat des de llavors supervisat per dos
catedràtics convidats per curts terminis de temps i s'ha assentat amb l'objectiu
de pro p o rcionar als estudiants l'oportunitat de qualificar-se per a futurs tre b a l l s
per la via de la formació científica en tots dos nivells, el teòric i el pràctic.
Hi ha també en aquest camp un intent de compre n d re dues dimensions
re l a t i vament noves: «la discussió profunda de productes estètics i pro c e s-
s o s —incloent-hi la pràctica dels mètodes hermenèutics, l'assimilació de teories
a vançades dels mitjans audiovisuals, la defensa de nous models d'historiografia
amb un enfocament d'aproximacions psicotècniques i tecnoculturals, així com
el desplegament de la pràctica estètica experimental—; i el desenvo l u p a m e n t
d'una identitat acadèmica que es manifesta en si mateixa en la inseparable uni-
Els mitjans de comunicació i les ciències de la comunicació a Àustria Anàlisi 21, 1997 59
21. Vegeu Trappel (1991).
tat de l'educació teòrica, històrica i cre a t i vo - p r à c t i c a2 2. En els últims anys aques-
tes activitats han comprès projectes, grups de treball i altres esdeve n i m e n t s :
1991 va ve u re la introducció de les sèries «Creadors de Pel·lícules en Re s i d è n c i a » ,
que, en el marc d'un grup de treball durant diversos dies, dóna a creadors de
pel·lícules de tots dos sexes l'oportunitat de realitzar o continuar un pro j e c t e
p ropi. D'En t re els convidats a aquestes sèries hi havia el pioner del vídeo Ge rd
Conradi des de Berlín, amb la seva obra sobre «Una Alegoria de la Te l e v i s i ó
1991»; el creador i productor Keith Griffiths des de Londres amb el seu esbo-
rrany de guió per a una pel·lícula sobre les vides dels científics i alquimistes
anglesos John Dee i Ed w a rd Ke l l y, i John Wy ver (Londres), que va escriure un
esbós a grans trets per a una sèrie de Televisió dirigida per la BBC que com-
memorava el centenari del cine.
A Àustria, els estudis de pel·lícules estan duts a terme principalment per
l'Associació Austríaca per l'Estudi de Pel·lícules, Comunicació i Ciències dels
Mitjans; l'Arxiu Austríac de Pel·lícules; Synema (de 1981 a 1992: l'Associació
Austríaca per a la Teoria Cinematogràfica); el grup Sigma, i per instituts uni-
versitaris particulars.
De ser una extensa ciència humanística i hermenèutica, els estudis de pel·lícu-
les a Àustria també han evolucionat d'una manera cre i xent cap a una ciència
social empírica. Aquestes evolucions han estat caracteritzades en els anys noran-
ta per dos punts d'enfocament:
D'una banda, la història del cine ha estat revisada extensament. Això ha in-
clòs la re c e rca i re c o n s t rucció de pel·lícules perdudes fins ara en arxius i ha
emfasitzat la prominència de reflexions teòriques. Exemples d'investigació histò-
rica són: «Una anàlisi estructural del NODO d'Àustria (Wochenschauen) entre
1949 i 1961» (Schmid/Pe t s c h a r )2 3, «Cinematografia a Àustria, 1908-1990»
(Schuchnig, FWF), estudis sobre «Gènere i Tipus. Un intent d'una (suau) taxo-
nomia amb excursions en la producció de films a Viena entre 1929 i 1938»
( Si e rek), així com una historiografia de films austríacs orientada des del punt de
vista de la producció (Jutz/Schlemmer), que intenta aproximar-se a la histo-
riografia fílmica per la via d'interpretacions individuals. També, en el context
de la historiografia del film, haurien de ser esmentades les dues publicacions
següents: «St e i n e r, Ge rtraud: Els casolans creadors cinematogràfics a Àustria
1946-1966», Viena 1987, i un ampli volum de pel·lícules austríaques i d'histò-
ria cinematogràfica per Walter Fritz24. L'IPK de Salzburg ha dirigit un estudi
sobre producció cinematogràfica a la seva ciutat25.
D'altra banda, estudis actuals de films austríacs inclouen anàlisis sobre
pel·lícules i directors en concret. Alguns exemples: «Pa b s t . Umgeblickt» (Si e re k ) ,
« Aquest no és un grup tancat. El totpoderós creador Je r ry Lewis» (Riff ), «La
topografia de Mondo Antonioniano —elements constants, coordenades i motius
60 Anàlisi 21, 1997 Franz Rest
22. Vegeu Pluschkowitz (1994), p. 1 i següents.
23. Petschar/Schmid (1990).
24. Strasser (1993).
25. Vegeu Wiesmayr (1988).
en les obres de Michelangelo Antonioni» (Schlebrügge). Una altra prominent
línia d'investigació és la re c e rca bàsica, més enllà de l'extens desenvo l u p a m e n t
de teories i mètodes d'anàlisis de films.
La següent és una selecció d'extensos estudis de films: «Formes de retratar
la dona en les pel·lícules» (Withalm), «Llunàtics assassins i víctimes ceges—
sobre el retrat de discapacitats en cine i televisió» (Withalm), «La polarització
dels sexes en pornografia» (Aigner), «Un intent de cinema austríac? (Gr a f l ) ,
« E s t e reotips en pel·lícules trivials» (Klagenfurt, 1992), «Una revisió dels tre-
balls no publicats d'Ernst Schmit Junior» (Ha b e r l / Russegger), «La confusió del
sexe enèrgic —Aspectes andrògins en la cinematografia» (Wiesmayr)26.
4.7. RR.PP. Investigació
Com a part de les ciències de la comunicació, les relacions públiques i la comu-
nicació organitzativa han rebut en els últims anys un increment d'atenció. El
significatiu increment d'aquest interès científic es reflecteix en el fet que les
R R . P P. son reconegudes cada cop més per la comunitat internacional de cien-
tífics de la comunicació. l'Institut de Periodisme i Ciències de la Comunicació
de Salzburg es va cre a r, a principis de 1986, un departament especial per a
aqueta subdisciplina (dirigit pel catedràtic Benno Si g n i t ze r, PH.D.). Pa rt i c i p a
en programes d'intercanvi d'estudiants europeus. Des del curs d'hivern de
1987/88, l'IPK a Viena ha estat oferint un curs de dos anys en relacions públi-
ques. El 1990/91 s'hi va afegir un altre curs en investigació de mercat i opinió
pública, que s'organitzava cada any. Els recursos humans en aquest camp d'in-
vestigació són molt limitats, ja que pocs científics austríacs hi treballen pro-
fessionalment. Per tant, una gran part del treball d'investigació és realitzat per
estudiants de postgrau. Qu a n t i t a t i vament, les relacions públiques, conjunta-
ment amb la investigació sobre la història de la comunicació, re p resenten l'à-
rea temàtica més important escollida pels estudiants en els seus expedients
acadèmics finals ( capítol 12: In vestigació d'estudiants). Els projectes d'in-
vestigació d'alguna exhaustivitat van tractar, entre d'altres, dels temes següents:
« R R . P P. - Activitats de l'Estat austríac —un estudi empíric» (Si g n i t ze r, Sa l z b u r g ,
1987), «Comportaments comparats de les Relacions Públiques d'Alemanya i
Estats Units» (Si g n i t ze r, Salzburg, 1991), «Comunicació i participació ciuta-
dana —una avaluació de les relacions públiques al voltant de la constru c c i ó
de dos perillosos abocaments a Ni e d e r ö s t e r reich» (Bu rk a rt, Viena, 1992), «La
Reputació de la Un i versitat de Viena» (Gottschlich, Viena, 1990), «Anàlisi
c o m u n i c a t i va de l'extracció de quars en St. George an der Gusen» (Si g n i t ze r /
H ö l l e r, Salzburg, 1988), «El transport i el públic» (Viena), «Relacions públi-
ques de grups d'interés austríacs—un estudi empíric de la transmissió d'opi-
nions sostingudes per organitzacions de patrons i empleats en relació amb els
m oviments socials bàsics» (Do rer/Lojka i altres, Viena, 1994),«Re l a c i o n s
Els mitjans de comunicació i les ciències de la comunicació a Àustria Anàlisi 21, 1997 61
26. Vegeu Wiesmayr (1988).
p ú b l iques estratègiques per a biblioteques científiques —l'exemple britànic»
( Si g n i t ze r, Salzburg, 1993) i «Relacions públiques per a la indústria elèctrica» (Si g-
n i t ze r, Sa l zburg, 1993). Les exploracions teòriques de planificacions comuni-
c a t i ves i de relacions públiques han estat publicades per, entre d'altres, Si g n i t ze r
i Wi n d a h l2 7 i Do rer i Lojka2 8.
4.8. Impacte dels mitjans de comunicació i investigació de la cognició
Aquesta és una àrea temàtica que ha estat coberta principalment i re p e t i d a-
ment per l'IPK de Viena (però també per la Un i versitat de Klagenfurt). El s
casos següents són exemples dels estudis produïts: «Estudis psicofísics sobre
l'impacte dels mitjans de comunicació» (Vitouch), «Pe rcepció pública dels mit-
jans de comunicació» (Re ze p t i o n s f o r s c h u n g) (fins al 1994, Gu t t m a n n / Ti n c h o n /
Vitouch), «Psicofisiologia i la investigació de comunicació de masses —Re s t i t u i r
les ciències experimentals dels mitjans de comunicació més objectius aplicant
mètodes propis de les ciències naturals» (Tinchon, 1990). En cooperació amb
col·legues eslovacs, es va examinar un altre estudi: «L'impacte d'informacions
a t e r r i d o res sobre problemes ambientals actuals en zones limítrofes -l'exemple del
debat públic sobre poder nuclear a Àustria i Txe c o s l ovàquia» (Vi t o u c h / Ti n c h o n ,
Vi e n a - Br a t i s l a va, 1994). S'acaben de completar dos estudis més: un sobre corre s-
pondències textuals i visuals titulat «Imatges lògiques i processos cognitius»
( Fenk/Boeckmann, Klagenfurt), i l'altre sobre «Canvis en la percepció a través
de la televisió» (Hummel, Viena).
Més títols són: «Rituals comunicatius i comprensió de l'optimització
de la comunicació del coneixement sobre televisió» (Gottschlich, Vi e n a ,
1991), «Valors en els mitjans de comunicació» (Ob e r m a i e r, Viena, 1992) i, so-
b re estru c t u res individuals de comunicació, «Informació i Coneixe m e n t »
(IPK, Vi e n a ) .
4.9. Nova informació i tecnologies de la comunicació
Els aspectes tractats per científics austríacs en aquesta àrea inclouen «Pro f e s s i ó
i tecnologies de les telecomunicacions» (Zagler, 1990), «L'ús de la nova infor-
mació i les tecnologies de la comunicació» (Heinrich, 1991), «Noves tecnolo-
gies en l'educació —un estudi sobre l'ús de micro o rdinadors en el pro c é s
d'ensenyament-aprenentatge» (Melezinek).
S'han realitzat també estudis sobre el tema del t e l e w o rk (Te l e a r b e i t) i t e l e -
h o u s e s (Te l e h ä u s e r): «Telehaus Ha rtberg» (Ma u rer i altres), «Te l ew o rk en zo n e s
rurals» (Lanner), «Construcció d'un intercanvi d'informació europea per a l'ex-
tensió de poblets —desenvolupament d'un model de projecte econòmicament
viable per a Telehaus Michealbeuern» (Dörr), «Alternatives al t e l e w o rk a la llar»
62 Anàlisi 21, 1997 Franz Rest
27. Signitzer; Windahl; Olsen (1992).
28. Vegeu Dorer; Lojka (1991).
( Moritz) i «Els efectes dels multimedia» sobre professionals de la comunicació
en el segle XXI (Hummel/Götzenbrucker, Viena, 1996).
4.10. Pedagogia i comunicació
L'IPK de Salzburg ha dirigit un estudi sobre «L'elecció de mitjans de comuni-
cació a l'abast dels nens austríacs» (Ge retschlaeger Ingrid, 1989) i un altre estu-
di complementari sobre els mitjans de comunicació i projectes pedagògics
«Estudiants a l'estudi de Ràdio Mürz» (Rudi Renger en cooperació amb Kurt
Luger i Josef Ranner)2 9. El 1990, Boeckmann i Hipfl van realitzar un estudi
s o b re els efectes de la Televisió per cable en l'ús dels mitjans de comunicació
pels nens i els joves de Klagenfurt.
Finalment, mereix ser esmentat un estudi titulat «Balanç de cursos inicials
i complementaris d'entrenament oferts a professors (Pedagogia i els mitjans de
comunicació)» (Geretschlaeger I./Schmolke, Salzburg, 1994). 
4.11. Noves línies d'investigació a les universitats i estudis específics
Per completar el panorama, presenten és una selecció ad hoc de projectes uni-
versitaris addicionals:
IPK de Salzburg:
« Una agència d'imatge sobre ciència i investigació —fase de realització i
estudi científic complementari» (Lu g e r, 1991), «Una comparació a nivell nacio-
nal d'actituds cap als països de l'Eu ropa Central i la regió com una totalitat
transmesa pels líders d'opinió dels mitjans de comunicació» (Bruck, 1993),
«Estudi pilot sobre anàlisis de contigut assistits per ordinador» (Hörschinger,
1989), «Imatges dels mitjans de comunicació i la realitat —un estudi sobre les
relacions entre re p o rtatges del Te rcer Món i la formació d'opinions»
(Luger/Schmolke).
IPK de Viena:
Científics de la comunicació a Viena van pre n d re part en estudis d'ava-
luació per al diari Täglich Al l e s n ovament rellançat al mercat (Go t t s c h l i c h ) ,
per a un estudi qualitatiu sobre a c t u a c i o n s c o m u n i c a t i ves del butlletí Pro f i l
( Rust), i per a estudis de rànquing sobre les universitats austríaques (Ru s t ) .
Estudis individuals addicionals inclouen: «Canvis en l'anàlisi de la imatge de
corporació en els mitjans de comunicació» (Hummel, 1992), «Comunicació
de sentiments» (Staubmann, 1992), «La re l a t i va importància de diferents mit-
jans de comunicació de massa (televisió, ràdio, diaris) en la difusió de notí-
cies «importants» en les àrees de l'economia i la política» (Pisa) i «Te c n o l o g i a
de la Informació des de la perspectiva dels empleats —l'exemple de la pre m-
sa» (Hu m m e l ) .
Els mitjans de comunicació i les ciències de la comunicació a Àustria Anàlisi 21, 1997 63
29. Vegeu Renger (1987).
4.12. Recerca dels estudiants
Com que la comunitat científica professional sobre mitjans i comunicació és
re l a t i vament petita a Àustria (aproximadament 25 científics), una import a n t
contribució en termes de volum prové dels treballs de final de carrera dels es-
tudiants. En els vuitanta, el nombre d'estudiants que es van matricular a
Periodisme i Ciències de la Comunicació en els respectius instituts unive r s i t a-
ris de Viena i Salzburg va pujar meteòricament, però aquest increment ha dis-
minuït des de llavors. El nombre actual de matriculats a l'IPK a Viena és al
voltant de 6.500. Respecte a l'IPK de Sa l z b rug, el nombre és de 1.400. En tots
dos casos només menys de la meitat són estudiants que tenen com a temàtica
principal Periodisme i Ciències de la Comunicació. El nou examen de final de
carrera (Diplomstudienordnung), que va entrar en efecte a mitjans dels vuitan-
ta és una de les raons que hi ha darre re de l'augment continuat del nombre de
graduats. En t re 1986 i 1996 més de mil estudiants es van graduar en un dels dos
instituts universitaris austríacs de Periodisme i Ciències de la Comunicació.
D'aquests, al voltant de dos terços van deixar la universitat amb diploma i un terç
amb llicenciatura. Una ullada general a les àrees temàtiques donades en la taula 1
posen clarament de manifest quatre àrees principals: El 20% de tots els exe rc i c i s
de graduació fan referència a relacions públiques i/o comunicació organitzati-
va, que és l'àrea temàtica predominant, seguida per història de la comunicació
(16%), estudis sobre el contingut dels mitjans de comunicació (15%) i qüestions
periodístiques (qualitat, ètica, formació, temes professionals, etc.) (10%). La
publicitat va adquirint, cada cop més, una importància més gran com a línia
d ' i n vestigació dels estudiants, la qual cosa es demostra pel fet que el 7% de tots
els exe rcicis de graduació dels últims deu anys tractaven aquest tema. La inve s-
tigació en ràdio re p re s e n t a va un 11% de tots els estudis. Un 5% dels tre b a l l s
a p rovats poden ser categoritzats com a investigació sobre l'impacte dels mit-
jans de comunicació, un 4% com a investigació sobre l'ús i la perc e p c i ó
(Re ze p t i o n s f o r s c h u n g), mentre que un altre 4% se centra en la comunicacióin-
terpersonal i la no verbal. El nombre d'exe rcicis que s'ocupen d'aspectes «pura-
ment» teòrics en les ciències de la comunicació és relativament petit.
Dels més de mil treballs de graduació registrats que actualment estan en
m a rxa (abril de 1996), el 18% concerneixen la història de la comunicació, el
16%, les relacions públiques i/o la comunicació organitzativa, el 15% el con-
tingut dels mitjans de comunicació i 10% la investigació sobre periodisme en
els sentit descrit anteriorment. El 10% estan dedicats a publicitat, un altre
10%, a qüestions relatives a televisió i diaris, un 4%, a pel·lícules i audiovisió,
un altre 4%, a investigació sobre percepció (Re ze p t i o n s f o r s c h u n g) i un 2%, a
i n vestigació de l'impacte. Només un 3% tracta de qüestions específiques de la
teoria de la comunicació. La investigació dels estudiants sobre la nova infor-
mació i tecnologies de la comunicació està guanyant en importància en els úl-
tims anys. A causa del seu nombre limitadíssim nombre, els treballs sobre el
c o m p o rtament comunicatiu interpersonal i no verbal i sobre pedagogia i els
64 Anàlisi 21, 1997 Franz Rest
mitjans de comunicació són quantitativament insignificants.
Pedagogia i Mitjans de Comunicació 1%
4.13. Investigació de la comunicació publicitària
Durant els anys noranta, els instituts d'investigació comercial d'opinió van con-
tinuar utilitzant la mateixa metodologia, encara que millorada. Les més impor-
tants d'aquestes «eines estàndards» són l'Anàlisi de consumidors austríacs (OVA ;
10.000 entrevistes realitzades cada dos anys per l'Institut IMAS a Linz), les
Anàlisis dels mitjans de comunicació (14.237 entrevistes, Ve rein Arbeitsge-
meinschaft Media Analysen a Viena) i les Anàlisis Optima. Durant el període
que abasta aquest informe, s'hi ha afegit un nou estudi estàndard amb el nom
d'«Anàlisis dels estils de vida» (Fessel + GfK, 4.000 entrevistes), que, unit a les
dades sobre l'ús dels mitjans de comunicació, recull informació sobre el com-
portament comunicatiu dels austríacs de tots dos sexes (inter alia sobre temps
l l i u re, vacances, treball, vida diària, compres, dieta, actituds bàsiques per viure ,
etc.). Els resultats de l'estudi Optima (realitzats per Fessel + GfK) són publi-
cats cada mig any. L'estudi més actual es va fer l'any 1992, quan aproximada-
Taula 1. Àrees temàtiques dels treballs de graduació aprovats (diplomes i tesis docto-
rals) en les facultats de Periodisme i Ciències de la Comunicació de Viena i Salzburg entre
1986 i 1995 (només aquelles que inclouen almenys deu treballs; alguns estan classifi-
cats sota diferents encapçalaments):
Àrea d'estudi:
Relacions Públiques/Comunicació Organitzativa 20%
Publicitat 7%
Història de la Comunicació 16%
Estudis de Contingut dels Mitjans de Comunicació 15%
Periodisme (qualitat, ètica, qüestions professionals) 10%
Funció/Impacte dels Mitjans de Comunicació 5%
Ús/Percepció 4%
Investigació en Ràdio 11%
Televisió 5%
Ràdio 4%
Diaris 5%
Magazins 5%
Pel·lícules/Cine 4%
Nous Mitjans de Comunicació/Noves Tecnologies de la Comunicació 4%
Comunicació Interpersonal/No verbal 4%
Estudis sobre Teoria de la Comunicació (en el seu sentit estricte) 2%
Llibre/Indústria de la Publicació 1%
Els mitjans de comunicació i les ciències de la comunicació a Àustria Anàlisi 21, 1997 65
ment 18.000 persones van ser entrevistades entre gener i desembre. Els seus
resultats poden ser considerats re p resentatius per a 6.454.000 austríacs més
grans de catorze anys. A partir de 1993, el novament dissenyat Anàlisis dels
mitjans de comunicació han estat avaluant totes les dades públiques trimes-
tralment (anteriorment cada dos anys)3 0. Les dades de ràdio sobre «abast»
han estat durant un nombre d'anys el tema d'un treball separat anomenat
«Radio Te s t » .
5. Investigació dels mitjans de comunicació per l'ORF31
A principis de 1991 la Corporació de Radiodifusió Austríaca (ORF) va can-
viar el disseny de la seva investigació permanent de l'espectador introduint el
mètode de mesurament «Teletest». En t re març de 1981 i finals de 1990, l'ORF
va controlar contínuament l'ús i la popularitat de tots els seus programes de
televisió a través d'«Infratest». Abans de 1981 els programes havien estat con-
t rolats dos cops a l'any durant quatre setmanes aproximadament, amb la pers-
p e c t i va d'avaluar la resposta del públic. L'«Infratest continu», dirigit per Fe s s e l
+ GfK i IFES com a representant de l'OFR, va obtenir les seves dades de gra-
vacions de televisió diàries basades en una mostra de 900 adults (més grans de
c a t o rze anys) i 150 nens (entre tres i tre t ze anys) en 400 famílies austríaques
seleccionades. Des de 1991 «l'abast» i popularitat de cadascun dels pro g r a m e s
de televisió que pot ser rebut pels espectadors a Àustria (no només de l'ORF)
ha estat controlat pel «Teletest», el sistema electrónic de mesurament dels espec-
tadors esmentat abans. Aquest sistema és utilitzat en re p resentació de l'ORF
pels primers socis de l'«Infratest continu», que han format el «Grup de Pro j e c t e s
Fessel + GfK i IFES». Les 600 famílies testades amb més de 1.500 adults i 200
nens (entre tres i onze anys) estan equipades amb el «Te l e - c o n t rol IV», un apa-
rell de mesurament fabricat pels suïssos SRG. Les famílies, que romanen part
de la mostra durant dos anys, són seleccionades en base a un criteri de repre-
sentativitat. No obstant això, per poder avaluar permanentment les dades pro-
cedents de petits Estats federals, s'ha creat dins de la mostra una cert a
d e s p ro p o rció en el sentit que, parlant re l a t i vament, hi han estat incloses un
més elevat nombre de famílies d'aquests petits Estats. Els resultats eren pon-
derats en relació al recompte de la població.
Cadascuna de les famílies de la mostra té un aparell Teletest connectat al
seu televisor. En les famílies amb diversos televisors, aquests són connectats a
l ' a p a rell principal per mitjà d'un comptador (poden ser registrats per família
fins a un total de vuit televisors). Una unitat de control remot computeritzada
i utilitzada pels consultats controla constantment (cada treta segons) qui mira
quin programa i quan. Les dades recollides són recuperades per telèfon cada
dia entre les tres i les quatre de la matinada, avaluades i seguidament transme-
ses al centre d'ordinador de l'ORF. Un cop allí estan disponibles per a tots els
66 Anàlisi 21, 1997 Franz Rest
30. «Optima, the last, Austria’s Print Scene 1992 in Data» Apa-Journal Medien de 17.2.1993.
31. Per més informació, vegeu ORF-Almanach 91/92, p. 403-431. Auskünfte der ORF-
Medienforschung.
d e p a rtaments de l'ORF per tal que els responsables de programar puguin obte-
nir una impressió de primera mà sobre l'acceptació de l'emissió dels pro g r a-
mes el dia anterior. 
El Teletest no només pro p o rciona dades precises de l'usuari per minut, sinó
també les fluctuacions de la participació de l'espectador en el transcurs de pro-
grames específics. S'hi re g i s t ren també altres activitats davant la pantalla tals
com l'ús de cintes de vídeo, teletext, jocs de vídeo i ordinadors domèstics.
Me n t re que Infratest, a través de la seva funció diària, era només capaç de deter-
minar si un programa en concret era sintonitzat pels consultats, el nou mèto-
de també mesura quant de temps l'espectador roman davant del televisor.
Entre 1984 i 1992 va ser realitzada, cada dos anys, una investigació quan-
t i t a t i va sobre l'usuari de la ràdio dirigida amb el mètode Optima (18.000 entre-
vistes per any) i l'«antiga» Anàlisi dels mitjans de comunicació (12.000
entrevistes),. Des de 1993, en lloc d'Optima, hi ha dos nous instruments que
han estat proporcionant la base de dades quantitativa sobre l'ús de la ràdio: el
nou Radio Test-Study32, que, en termes de metodologia, està basat en 24.000
entrevistes telefòniques per any i presenta sis informes anualment, i la «nova»
Anàlisi dels mitjans de comunicació (14.000 entrevistes personals contínues,
amb quatre informes per any). Aquesta està complementadaper un conjunt
d'estudis ad hoc d ' i n vestigació sobre la ràdio. Hi ha plans per redissenyar la
i n vestigació sobre radiooients de l'ORF a fi que estigui basada també en mesu-
rament electrònic («mesurador de ràdio»).
Referències bibliogràfiques
AN G E R E R, Marie Luise (1996). Medienkörper. Zur Produktion Rapräsentation und
Rezeption von Geschlechtsidentitäten in den Medien. Salzburg, 1996 (Kululierte
Habilitationsschrift).
BO B R O W S K Y, Mandred (Hg.) (1990). Geschichte spüren. Österreichische Publizisten
im Widerstand. Viena.
BO E C K M A N N, K l a u s; NE S S M A N N, Karl (1991). «Adolescent's Awareness of Comunicator
Interests». Article presentat a la Quarta Conferència d'Estudis Internacionals sobre
Televisió, Londres.
BR U C K, Peter A.; ME L C H E R- SM E J K A L, Iris (1993). «Printmedien. Ihre Ökonomie und
Zukunft». Medien Journal, 1993, p. 175-180.
DOPSCH, Heinz; SPATZENNEGER, Hans (Hg.) (1991). Geschichte Salzburgs. Stadt und
L a n d . Vol. II/3, Salzburg. Capítol XXII. Das Salzburger Medienwesen, p. 1963-
2004, 3481-3487. 
DO R E R, J o h a n n a; LO J K A, Klaus (Hg.) (1991). Öffentlichkeitsarbeit. Theoretische Ansätze,
empirische Befunde und Berufspraxis der Public Relations. Viena.
DO R E R, J o h a n n a; MA R S C H I K, M a t h i a s; GL A T T A U, Robert (Hg.) (1993). M e d i e n -
verzeichnis 1992/93. Gegenöffentlichkeit und Medieninitiativen in Österreich. V i e n a .
ER D M A N N, Georg (1990). Ökonomie und Zukunft der Printmedien. Ein Forschungs -
Els mitjans de comunicació i les ciències de la comunicació a Àustria Anàlisi 21, 1997 67
32. Vegeu «Neue Wege zur detaillierten Radioanalyse - Ö 3 nun an der Spitze». A P A - B a s i s d i e n s t
del 6.4.1993.
konzept zur international vergleichenden analyse der österreichischen Presse. Erstellt im
Auftrag des Bundesministeriums für Wissenschaft und Forschung. Viena/Zurich.
FA B R I S, Hans Heinz (1993). «Nachholende Differenzierung. Publizistik- und Kommuni-
kationswissenschaft als Schlüsseldisziplin der 90er Jahre?» S o z i a l w i s s e n s c h a f t l i c h e
Rundschau, 33/1993, p. 419-434.
FRITZ, Walter (1991). Kino in Österreich. 1929/1945. Der Tonfilm. Viena.
GO T T S C H L I C H, M a x i m i l i a m; OB E R M A I R, Karl (1987). Waldheim and the Watch-List
Decision: Anti-American and Anti-Semitic Reporting in Àustria Print-Media. Viena.
HA A S, H a n n e s; RU S T, Holger (1991). Kommunikationswissenschaft in Österreich. Z u s t a n d
und Zukunft einer Schlüsseldisziplin. Viena.
HU M M E L, Roman (1992). «Zwischen Tradition und Abrichtung Lebensstilelemente
von Zeitungskolporteuren». Medien Journal, 1992, p. 221-228.
IN S T I T U T F Ü R PU B L I Z I S T I K U N D KO M M U N I K A T I O N S W I S S E N S C H A F T (Hg.) (1993).
Massmedien in Österreich. Medienbericht 4, Salzburg (Projektleitung: Thomas
Steinmaurer).
KA I N D L, Kurt (en prensa). Das Bild der Welt im Pressebild. Kulturgeschichte der öster -
reichischen Illustrierten und ihrer Fotographie. Viena/St. Johann im Pongau.
LU G E R, Kurt (1991). Die konsumierte Rebellion. Geschichte der Jugendkultur 1945-1990.
Viena/St. Johann im Pongau.
MA I E R- RA B L E R, Ursula (1991). «Medienstrukturdaten. Ein Forschungsschwerpunkt
des Salzburger Instituts für Publizistik-und Kommunikationswissenshaft. »: M e d i e n
Journal, 1991, p. 181-184.
ME L I S C H E K, G a b r i e l e; SE E T H A L E R, Joseph (Hg.) (1992). Die Wiener Tageszeitungen.
3. Teil 1918-1938. Frankfurt.
MI T T E R B Ö C K, I s a b e l l a; SC H W A R Z, Andrea (1994). Buchstadt Wien-Traum oder
Wirklichkeit? Buckproduktion und Verlagswesen während der Besatzungszeit 1945-
1955. Viena.
PE T S C H A R, H a n s; SC H M I D, Georg (1990). Erinnerung und Vision: die Legitimation Ö s t e r r e i c h s
in Bildern. Eine semiohistorische Analyse der Àustria Wochenschau 1 9 4 9 - 1 9 6 0. Graz.
PL U S C H K O W I T Z, Alois (1994). Studienschwerpunkt am Institut für Publizistik- und kom -
munikationswissenschaft. Manuscrit.
RE N G E R, Rudi (1987). Schülerradio «Studio Mürz». Begleitforschung und medien -
pädagogischer Modellversuch «Medienerziehung/Medienkunde». Studio der Öster -
r e i c h i s c h e n Gesellschaft für Kommiunikationsfragen im Auftrag des BMWF. E n d b e r i c h t .
Salzburg.
RE S T, Franz (1993). «Medien- und Kommunikationsforschung.» Institut für Publizistik
und Kommunikationsforschung der Universität Salzburg (Hg.), M e d i e n b e r i c h t 4 ,
Viena, 1993.
SA X E R, U l r i c h; LA N G E N B U C H E R, W o l f g a n g; FR I T Z, Angela (1989). K o m m u n i k a t i o n s -
verhalten und Medien. Lesen in der modernen Gessellschaft. Gütersloh.
SC H M O L K E, Michael (Hg.) (1992). Wegbereiter der Publizistik in Österreich. Autoren
mit ihren Arbeiten von Joseph Alexander Helfert bis Wilhelm Bauer 1848-1938.
Viena/St. Johann im Pongau.
SI G N I T Z E R, B e n n o; WI N D H A L, S v e n; OL S E N, Jean T. (1992). Planning Communication
Theory. An Introduction to Planned Communication. Londres.
SMUDITS, Alfred (1990). Kommunikationstechnologien und Kunst. Metamorphosen des
Kulturschaffens. Viena.
ST R A S S E R, Christian (1993). The Sound of Klein-Hollywood. Filmprodktion in S a l z b u r g
68 Anàlisi 21, 1997 Franz Rest
- Salzburg im Film. Mit einem Filmlexikon. Viena/St. Johann im Pongau.
TR A P P E L, Josef (1991). Medien, Macht, Markt. Medienpolitik westeuropäischer K l e i n -
staaten. Viena/St. Johann im Pongau.
WI E S M A Y R, Elisabeth (1988).«Verwirrung des sicheren Geschlechts. Aspekte des Andro-
Els mitjans de comunicació i les ciències de la comunicació a Àustria Anàlisi 21, 1997 69
gynen im Kino». A: Kinoschriften Jahrbuch der Gesellschaft für Filmtheorie I. Viena.
	Els mitjans de comunicació i les ciències de la comunicació a Àustria
	0. Introducció
	1. Context cultural i sociopolític
	2. Antecedents històrics
	3. Distribució territorial de la investigació
	4. Els temes de la investigació en comunicació. Línies d'investigació
	4.1 Economia dels mitjans de comunicació
	4.2. Dades estructurals dels mitjans de comunicació
	4.3. Investigació comunicativa històricament orientada
	4.4. Investigació sobre cultura dels mitjans i comunicació
	4.5. Investigació sobre la UE. La integració i l'estatus de petits països
	4.6. Pel·lícules i estudis d'audiovisió
	4.7. RR.PP. Investigació
	4.8. Impacte dels mitjans de comunicació i investigació de la cognició
	4.9. Nova informació i tecnologies de la comunicació
	4.10. Pedagogia i comunicació
	4.11. Noves línies d'investigació a les universitats i estudis específics
	4.12. Recerca dels estudiants
	Taula 1
	4.13. Investigació de la comunicació publicitària
	5. Investigació dels mitjans de comunicació per l'ORF
	Referències bibliogràfiques